Malalties medievals

0
359

En gairebé totes les ciutats medievals podem trobar vestigis d’antics hospitals, molts d’ells dedicats a una sola malaltia, separació que avui sorprèn per l’avançat del seu encert. Però és que hem de tenir en compte que la medicina avançava molt ràpidament i que en temps medievals, les malalties amenaçaven contínuament amb aparèixer, essent la majoria -com la pesta- terriblement contagioses.

Una de les de més impacte va ser l’epidèmia que va seguir després de la crisi de la mala collita de blat, anomenada “crisi del mal any primer” (1332-1333). El batlle general de Catalunya d’aquells anys, Ferrer Lillet, demana al veguer de Vilafranca que no gosi vendre cap tipus de blat, ordi o forment que no sigui que els porti a Barcelona. Paral·lelament, començaven els brots epidèmics: el 1331 a Mallorca, i el 1326 i 1334 a València i Catalunya. L’escassedat de blat va ser general a la Corona d’Aragó, els preus es van disparar i la mortaldat es va estendre a la ciutat: 10.000 morts a Barcelona, una ciutat que llavors devia estar prop de 50.000 habitants.

Va continuar amb la Pesta Negra del 1348, que va eliminar la cinquena part de la població de Catalunya i que va anar seguida de rebrots, cada cinc o deu anys, durant més d’un segle. El mes de maig d’aquell any havia estat assaltat el call jueu de Barcelona, als quals es feia responsables de la pesta. El rei escriu a les autoritats de Montblanc, Tàrrega, Vilafranca del Penedès i Cervera per tal d’evitar fets semblants als de Barcelona.

Per causa de la pesta de l’any 1448 es trasllada la reunió de la Generalitat que es feia des de Barcelona a Vilafranca, perquè aquí encara no hi havia arribat. El juliol de 1452 la reina Maria, per causa de les morts que hi havia a Barcelona, també va transferir a Vilafranca les Corts que se celebraven a Barcelona.

A l’hospital dels pobres de Vilafranca, situat al costat del convent dels franciscans, al carrer de Sant Pere, fundat al segle XII en anys del XIV i XV, se l’anomenava l’hospital dels Malalts, com també era de malalts el del Sant Esperit, fundat el 1272, situat al carrer actual de la Font, i el dels Trinitaris, fundat el 1305, situat al costat de la capella de Sant Pelegrí, a la plaça Jaume I.

Vilafranca tenia també l’hospital de Sant Llàtzer, dedicat a acollir als afectats per la lepra i segurament als tuberculosos. Fundat al segle XII, estava situat al lloc dels sants, prop de santa Magdalena, fora muralla i a prop del portal de la Granada, al final del carrer dels Ferrers.

FER UN COMENTARI