Igualtat entre els homes i les dones i Greuge de les dones ens acosten als escrits de Marie de Gournay (1565-1645), autora que Montaigne considerava la seva filla espiritual per les afinitats intel·lectuals que compartien. Va ser ella qui es va encarregar de la publicació dels darrers Assaigs, però el reconeixement de la seva pròpia obra va trigar segles a arribar.
La misogínia de l’època perseguia i difamava qualsevol dona que destaqués intel·lectualment. Filla del tresorer reial, mort quan ella era encara una nena, Gournay es va formar de manera autodidacta: va aprendre grec i llatí i va llegir amb passió els clàssics. Després de descobrir els Assaigs, va escriure a Montaigne i entre tots dos va néixer una relació d’amistat i d’intercanvi intel·lectual, marcada pel respecte mutu. Malgrat això, les especulacions i les calúmnies sobre aquesta relació van ser constants.
Va traduir autors clàssics i va mantenir correspondència amb figures destacades com Anna d’Àustria, Richelieu, Margarida de Valois o Maria de Mèdici. Defensà la igualtat entre homes i dones recolzant-se tant en els clàssics com en la Bíblia. Les seves argumentacions, sòlides i erudites, van provocar fortes reaccions en una societat profundament misògina.
Els textos mostren fins a quin punt era difícil ser una dona intel·lectual al segle XVII. Tot i això, les seves reivindicacions continuen sent sorprenentment actuals.
El primer assaig, dedicat a Anna d’Àustria, s’obre amb una carta a la monarca en la qual exposa les seves idees sobre la dignitat femenina. Hi recupera exemples de dones il·lustres de l’antiguitat, com Hipàcia d’Alexandria, Teano —esposa de Pitàgores-—, Arete de Cirene, que tenia més d’un centenar d’alumnes filòsofs, entre altres. La seva extraordinària cultura impressiona tant com la força dels seus arguments.
Reflexiona sobre la llei sàlica i sobre les posicions de l’Església respecte de les dones. Si homes i dones han estat creats a imatge de Déu, es pregunta, per què no han de gaudir dels mateixos drets?
L’assaig Greuge de les dones denuncia l’exclusió femenina dels càrrecs públics, dels oficis i dels espais de poder. Gournay lamenta igualment la incomprensió envers Montaigne i denuncia el menyspreu de molts escriptors per les dones doctament superiors.
Aquests dos assaigs revelen una intel·lectual de primer ordre, massa temps silenciada. Ara la podem llegir en català gràcies a la traducció de la professora de la UB Lídia Anoll. Tot un privilegi.
https://desigdellegir.wordpress.com
