Amb el DIEC2 a la mà, massa, com a adjectiu, vol dir ‘un grau excessiu de’. Hi havia massa gent. No beguis massa aigua, que et farà mal. Hi havia massa homes. Com a adverbi, ‘més que no cal, en grau excessiu’. Li’n dones massa: no s’ho menjarà. Ha caminat massa i està fatigat. Aquesta camisa et va una mica massa estreta. No reposis massa o no acabaràs la feina!
Per la seva banda, gaire, com a adjectiu, ‘amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, [vol dir] molt’. No té gaires amics. No ha posat gaires [aquí diu gaire, el diccionari] objeccions a la meva proposta. Menjar sense gaire gana. I com a adverbi, pràcticament el mateix: No és gaire ric. T’has cansat gaire? No ha anat de gaire com no ha caigut.
Però cada vegada observo més confusió entre aquestes dues paraules. Mireu, seré molt concís, ràpid i directe. En totes les frases que transcric a continuació (reals com sempre, però del mateix autor per primera vegada), jo crec que hauríem de dir gaire en comptes de massa:
«No em trobo massa bé i tinc posat al cap que la meva vida no té sentit. —Ja menja? —em va preguntar. —La veritat és que no massa, no tinc gana —vaig admetre. Sense massa confiança en mi mateix, vaig anar a la consulta del psicòleg. […] i, la veritat, si he de ser sincer, la meva interacció social mai ha estat allò que podríem dir massa conreada. Com tu ja saps, els pares són fets a la seva i segons quines qüestions no ens agraden massa. Si he de ser sincer, i ho soc, vaig tenir la sensació que la pregunta no li havia fet massa gràcia; bàsicament ho dic per la cara que va fer. En el fons, enamorats, allò que es diu enamorats, tret del primer mes, podríem dir que no ho estàvem massa, i soc generós. Sincerament, ara no estic en condicions de parlar massa més estona, potser d’aquí a un temps ho podrem fer. No era massa lluny d’on es trobava. Un cop al llit, la veritat és que no van dormir massa. La Mercè, que sempre baixa d’Arbeca, va intervenir i, com sempre, no massa afortunadament.»
Queda clar, oi?
