Maurice Sand: una descoberta

0
63

La vida i l’obra de Maurice Sand, pseudònim de Maurice Dudevant (París, 1823-Nohant, 1889), és un bon exemple de com la fama dels pares pot eclipsar l’obra dels fills. La vida i l’obra de la seva mare, George Sand, és tan extraordinària, tan coneguda i reconeguda que ha eclipsat una obra més que digna i del seu fill Maurice. Reconec que si no hagués seguit una mica les petges de la mare ni se m’hauria ocorregut d’informar-me’n ni de valorar-ne una obra d’allò més prolífica i variada.

Maurice va ser fill de George Sand i del baró François Casimir Dudevant, però la separació ben primerenca dels pares va fer que es quedés amb la mare, juntament amb la seva germana Solange, cinc anys més petita, i que tots tres tinguessin una relació molt estreta al llarg de la seva vida. Van compartir viatges, com el conegudíssim fet a Mallorca (1838-1839) amb Frédéric Chopin; amistats, com la de nombrosos artistes i escriptors que van passar per la mansió familiar de Nohant (un dels amants de més durada de la novel·lista, Alexandre Manceau −1817-1865−, era amic seu i tenia tretze anys menys que George Sand); fins i tot comparteixen l’ombra del teix monumental al cementiri familiar de Nohant. Però sobretot van compartir la passió per l’art, per la literatura, per la natura. Mare i fill eren bons excursionistes i aprofitaven les sortides per recollir pedres, caçar papallones…: Maurice va ser un reconegut geòleg i, encara més, entomòleg. També va ser pintor, escriptor i dissenyador.

Va ser precisament la seva passió pel disseny que el va portar a interessar-se pel teatre, tant el de marionetes com el de la commedia dell’Arte. Del primer n’hi ha una exposició permanent a la casa pairal de Nohant. S’hi exposen nombroses marionetes fetes i dissenyades per ell i vestides per la seva mare. També hi ha un petit teatre en el qual ell, els seus amics i els convidats sovint hi representaven obres diverses, moltes amb titelles, i moltes escrites per ells mateixos. Pel que fa a la commedia dell’Arte, destaca la seva obra Masques et bouffons (Comédie italienne), publicada a París l’any 1860, amb dibuixos dels personatges fets per ell, així com l’estudi de la improvisació teatral a partir de la comèdia italiana i del teatre burlesc a França; estudi inexistent fins aleshores, com apunta la seva mare al prefaci introductori. L’obra es pot consultar íntegrament, amb els figurins inclosos, a la xarxa: https://books.google.fr/books?id=0hxzTjhpXosC&printsec=titlepage&hl=ca#v=onepage&q&f=false.

A les cases-museu dedicades a George Sand, sobretot a les de Nohant i de Gargilesse, hi trobem una bona colla de mostres de totes aquestes aficions. Maurice Sand, prop dels quaranta anys, ja gran per a l’època, es va casar, sembla que en un matrimoni de conveniència recomanat per la mare. Va tenir dues filles, Aurore i Gabrielle, la primera de les quals va seguir la tradició familiar, va ser pintora i va residir tota la vida a la mansió familiar de Nohant, des d’on va mantenir viva la flama de les obres del pare i de l’àvia i en va afavorir la conservació, donant suport i facilitant materials a iniciatives com la casa-museu de Gargilesse. Una vida i una obra, la de Maurice Sand, que encara ens resulten ben interessants i actuals, sempre a l’ombra de la mare, del cedre plantat arran del seu naixement a la mansió de Nohant i del teix que ombreja les seves tombes.

FER UN COMENTARI