Mercaders

0
321

En el transcurs de dos viatges entre els anys 1334 i 1342, el mercader de Barcelona Pere de Mitjavila va exportar a Beirut i Alexandria almenys 3.066 quilos de draps anomenats de Vilafranca, que feien els teixidors i blanquers, que acabaven altres oficis i que era molt apreciat als segle XIV i XV a diferents llocs del món.

Tant és així que a Vilafranca existia el carrer de la draperia, on s’instal·laven els mercaders amb les seves taules per vendre els draps. El lloc era la plaça Major (l’actual de la Constitució). L’any 1324 hi trobem fent activitat vint mercaders, que també la documentació assenyala com a drapers.

El dret de la bolla era un impost que gravava la producció de teixits, cobrat per la Diputació del General (Generalitat) d’ençà de les Corts Generals de Montsó de 1362-1363. En algunes poblacions es creà la Casa de la Bolla, que cobrava aquest impost. A Vilafranca n’hi havia una. Els encarregats de cobrar-la acostumaven a ser els mercaders.

Els mercaders centraven la seva activitat econòmica en el comerç a l’engròs, traficaven amb mercaderies o diners, practicaven el comerç exterior. La característica essencial dels mercaders –comuna a tots ells– seria ser protagonista d’una estructura econòmica de tipus precapitalista, lligada al comerç, d’importància variable, implantada a la ciutat o al camp, comptant amb una mà d’obra assalariada, dirigida per –diguem-ne– “empresaris”, tant comerciants com mestres d’oficis o petits patrons d’obrador.

Diferents rutes donaven pas a fer transaccions comercials d’un país a un altre. Una de les possibles rutes que molts mercaders del Penedès deurien aprofitar era la que anava als ports de Barcelona, Sitges, Vilanova de Cubelles i Tarragona, que portava un eloqüent dinamisme i una intensa activitat internacional. Per exemple, sabem que l’any 1399 el mercader Bernat Gual de Pacs es trobava a Sardenya. Sabem que el 1406, Joan Roca, del mas de la Roca de Lletger del terme de Sant Jaume dels Domenys, confirma haver rebut de Bernat Gual, per via de comanda, via port i segons el pes reial de Sicília, 55 lliures. És a dir, els Gual de Pacs havien fet un dipòsit de diners per a un fi determinat, en aquest cas, un viatge comercial a Sicília.

Un dels mercaders d’origen vilafranquí, que va acabar vivint a Barcelona, més actius i coneguts de l’època, fou Bartomeu Tàrrega que, entre altres assumptes econòmics, l’any 1417 va comprar el castell de Bellvei del Penedès i la quadra de la Muga en una subhasta pública als senyors de Bellvei, pel preu de 60.000 sous. Una quantitat no gaire alta en aquell temps.

FER UN COMENTARI