Mirada curta

0
200

Estem en precampanya electoral. De fet, des de fa una bona colla d’anys estem en campanya continuada ja que de comicis, tant si es fan quan toca com si s’avancen, en tenim cada dos per tres, i tot el que es fa, es fa en clau electoralista. No hi ha mirada llarga.

Fa una certa pena veure com els dos principals partits de l’independentisme català no paren de llançar-se dards, a veure qui pot esgarrapar un grapat de vots de l’altre, ja que tots dos pensen que és d’allà d’on poden rapinyar uns quants suports més. I el resultat serà que 3+3 donarà el mateix que 4+2.

Aquesta setmana n’hem tingut algunes mostres al Penedès mateix. ERC ha estat molt oportunista en intentar vendre com a seva la proposta de crear una línia de bus directa des de l’Alt Penedès a l’Autònoma. Era una reivindicació antiga dels estudiants, i almenys el PDeCAT també havia dut a terme accions perquè es creés aquesta línia. Però ara Esquerra se n’ha volgut penjar la medalla i ràpidament Junts per Catalunya ha saltat en tromba i n’ha culpat… el missatger. Tots estan molt nerviosos, quan s’acosten eleccions i tenen necessitat de presentar a la ciutadania un bon full de serveis.

En aquest context, els gestos de diàleg entre el president de la Generalitat i el president del govern de l’Estat, amb Esquerra entre bambolines, són sempre ben saludats. Però tampoc se’n pot esperar gran cosa. Les gesticulacions de cara a la galeria, pensant en la pròpia tropa i en no perdre bous i esquelles pel camí, predominaran a tot hipotètic debat sincer, en què cap dels dos està disposat a cedir el més mínim en els seus postulats. A la curta, la taula de diàleg no arribarà enlloc, però igualment és benvingut tot acostament, ni que no passi de simbòlic.

No obstant això, a Catalunya hi ha un consens molt generalitzat. I és que amb presos polítics entre reixes, és difícil avançar en cap taula de diàleg. I això depèn del govern central. A Europa se’n fan creus que hi hagi polítics empresonats per defensar les seves idees, el seu programa electoral, i que en canvi es donin medalles a aquells que colpegen i ordenen atonyinar la població que vol votar. Sortir una estona al dia no és cap gest. No és suficient. A ningú de l’altra banda del fil telefònic se li regira l’estómac de tenir gent innocent a la presó?

FER UN COMENTARI