Hi havia una vegada una televisió que va perdre els orígens. Era l’any 1983 quan va fer la seva primera emissió, i el 1984 ja va tenir programació regular. Era generalista, per a tots els públics, caracteritzada per una aposta per la producció pròpia i el desenvolupament de la cultura i la llengua catalanes. En aquell moment hi havia TVE1 i TVE2 (UHF), i de tant en tant desconnexions en què s’emetia pel circuit català de Televisió Espanyola. Però TV3 seria el primer mitjà audiovisual amb la programació íntegrament en català. Li van posar TVE3? No!
És indubtable que va ser aixecada del no-res, amb un objectiu clar: esdevenir cabdal per als ciutadans a l’hora d’informar-se o entretenir-se, sense deixar enrere una clara voluntat per impulsar l’ús de la llengua catalana. Havia de convertir-se en una eina pensada per contribuir a la normalització de la llengua catalana. En la nova televisió pública catalana, l’ús del català havia de ser un factor clau. Aquesta condició no excloïa, però, el fet de crear uns continguts de qualitat, comparables als d’una televisió nacional. El director de RTVE, José María Calviño, la volia deixar de banda, com una cosa local, però no va ser així.
Des de l’inici del procés independentista català (juny 2010, aproximadament), l’objectivitat i la pluralitat de TV3 foren qüestionades per mitjans de comunicació unionistes com ABC, entre altres. Més tard, l’any 2017, TV3 va passar a ser considerada com una “estructura d’estat” i, per tant, havia de ser combatuda sense miraments. Volien que TV3 fos una televisió “normal” quan no eren capaços de considerar Catalunya com un país normal. I va arribar el 155, un 155 que s’ha quedat enquistat a la cadena. Segurament el record de la televisió del País Valencià, tancada pel PP, era una temença difícil d’eradicar per segons qui. I som aquí, auto aplicant-nos un 155 per evitar que ens l’apliquin: quin interès han de tenir per fer-ho, si ja en tenen els avantatges, i amb les mans aparentment netes?
L’actual Consell de Govern (3 d’ERC, 3 del PSC, 1 de JxC) fa seguidisme de Madrid i acomiada un director de programa i presentador per desacord amb un gag crític amb el PSC, dins d’un programa d’humor, però únicament trasllada al responsable de posar, damunt la imatge del president Puigdemont, la cançó Rata immunda, dins d’un programa informatiu.
Tan bon punt va sortir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, van connectar amb una professora de dret internacional perquè ens en fes les primeres valoracions. Era de la Universitat de La Rioja, parlava en castellà, li van parlar en castellà i va donar el seu punt de vista clarament partidista. No hi havia cap professor català prou documentat? S’hauria expressat en català, i era millor en castellà per allò que “així ens entenem tots”? Una presentadora de la tarda, la mateixa de la “rata immunda”, deia que TV3 havia marginat part de Catalunya: poc devia mirar TV3… que sempre buscava que hi hagués opinions no independentistes. Ara ja no deu ser així, no? Per això Salvador Illa, president a l’ombra, diu, sobre els pressupostos, “TV3 ens ha comprat el relat”. Convertiran TV3 en TVE3?
Hi havia una vegada una televisió que va perdre els orígens, i ja ho deia Raimon: qui perd els orígens, perd la identitat.
