No hi ha dret que una dona hagi de renunciar a la seva trajectòria professional pel fet de ser mare. No hi ha dret que se senti culpable, o atemorida, perquè el fet de tenir un fill pugui posar en perill el seu futur laboral. Com a tantes dones, això també li va passar a la futbolista Marta Corredera, una de les referents del futbol femení a l’Estat. Ha jugat a l’Atlètic de Madrid, al Barça, al Llevant, a l’Espanyol i al Reial Madrid. Quan es va quedar embarassada, el club blanc la va “abandonar”.
Així ho ha explicat aquesta mateixa setmana en una entrevista a La Sotana, on ha trencat el seu silenci després de deixar el Madrid al juny de l’any passat. La jugadora va comunicar el seu embaràs el gener del 2022. Ho va fer en petit comitè, pensant que el seu entrenador li guardaria el secret abans d’anunciar-ho. Però és clar, només s’ho pensava. L’endemà, el departament de recursos humans de l’entitat la va trucar per comunicar-li que, com que no podia desenvolupar la seva activitat laboral “amb normalitat”, la retiraven del primer equip. Des d’aleshores assegura que va viure una etapa complicada. No va rebre cap ajuda per part del club, ni dels metges, ni de les seves companyes.
Malgrat que Corredera hagi estat una jugadora de primeríssim nivell, el seu cas és perfectament extrapolable a qualsevol altra professió. Periodistes, professores, policies, cuineres… En ple 2024, encara ara totes elles han de lidiar amb els dubtes i la por de comunicar aquesta notícia, i amb la incertesa de què passarà just després. Com si la maternitat no fos ja prou dura.
Segons un estudi de l’Associació Jo No Renuncio, el 57% de les dones han renunciat a una feina per la seva incompatibilitat amb la maternitat, mentre que el 53% afirmen que ser mares ha limitat la seva projecció laboral. Són dades indignants, que no tenen res a veure amb el 6% dels homes que deixen la feina després de ser pares. Això només vol dir que cal, urgentment, revisar el model laboral i apostar per la flexibilitat. I, en l’àmbit social, teixir xarxes de suport real que reivindiquin el paper de les mares en la societat. Com dèiem, cap dona ha de renunciar a la seva carrera professional –ni tampoc a no veure créixer els seus fills o filles. Cap dona ha de renunciar a la seva feina ni al seu desig de tenir fills per la manca de suport d’un sistema que invisibilitza i dona l’esquena a les mares.
