No són casos aïllats

0
116

Una setmana més, hem de lamentar agressions masclistes i lgtbifòbiques al nostre territori i arreu: insults, amenaces, assetjament, abús, violacions i agressions. Malauradament i contràriament al que moltes persones i autoritats declaren, aquestes agressions no són casos aïllats, sinó que són un reflex clar i directe d’una situació sistèmica i sistemàtica que creix, es reprodueix i s’obre pas a cops de colze, sense miraments i sense aturador.

Aquest estiu, el Penedès s’ha vist remolcat per l’escalada de violència masclista que s’està vivint in crescendo arreu de l’Estat: una agressió homòfoba a Lloret per part d’un veí de Sant Quintí, múltiples situacions d’inseguretat entre els membres del col·lectiu LGTBIQ+ a les nits de la festa major de Vilafranca, quatre denúncies per abús sexual al Vendrell contra un home treballador d’un centre d’estètica, un cas d’abús sexual a una menor de Vilanova i la Geltrú per part d’un home major d’edat, com a mínim una violació a una menor a mans d’un agressor també menor durant la més típica, juntament amb diversos casos d’assetjament i violència sexual… No hi ha aturador.

Els casos aïllats no es repeteixen dia sí, dia també a noticiaris i telenotícies. Els casos aïllats no passen a com a mínim una de cada tres dones ni acaparen un 40% del total de delictes d’odi. Els casos aïllats no omplen llistes infinites i estadístiques de l’horror. Els casos aïllats, en aquest àmbit, no existeixen.

La violència contra el col·lectiu LGTBIQ+ ha crescut a Espanya un 43% aquest 2021, i va des de la intimidació a l’assassinat, com el cas del Samuel. A Catalunya, en l’últim lustre s’han denunciat quasi 1.200 casos de lgtbifòbia. La majoria es resolen sense penes ni sancions: la impunitat impera en els casos en què el discriminat o agredit no és un home blanc i cishetero. Al cinquantè aniversari de l’Imagine de John Lennon, himne per la pau al món, sembla que encara estem a anys llum d’assolir-ne la tornada. I això queda demostrat no només per l’augment del racisme, el masclisme i la lgtbifòbia, sinó també per l’odi i les represàlies que ha desencadenat la confessió d’un jove de Madrid que havia denunciat una agressió homòfoba i que se n’ha retractat. Que el que s’acaba considerant una denúncia falsa no ens impedeixi veure les orelles al llop: queda feina, i els deures són per a tothom.

FER UN COMENTARI