No vull parlar de política

0
98

Tot i que aquest espai és de lliure opinió, no, perquè de sempre em van aconsellar quedar-me’n al marge, atès que la política –em deien– era i és per als polítics. Quan algú pronuncia la paraula independència, em venen de manera sobtada i prèvia a aquesta les paraules referèndum, consens, diàleg, pacte i tot allò que vulgui dir acords. Mo en som, d’independents, ipso facto; som demòcrates que volem ser lliures i respectuosos. La paraula independència la fem servir com a escut o cuirassa protectora davant les constants provocacions que, de fa molt, suportem. I no cal posar exemples per no semblar que no se sàpiga explicar un fet, aquest és un fet real.

El dia 6 de juny es va celebrar la festa del Roser en una població de més de mil habitants. Els organitzadors passen durant l’any casa per casa per demanar el vot favorable perquè triïn dues noies i dos nois en representació de la festa que es fa a la plaça de Vallbona d’Anoia. Segur que totes i tots hi tenen opció, però és el poble qui ho vota lliurement i ho decideix.

Ara sí, tot un exemple de democràcia, de consens, de majoria.

Miquel Àngel Santos

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI