El mes de novembre de 2020 ERC i Bildu van registrar 13 vots particulars i es van abstenir en la votació. Entre les coses que demanaven per donar el seu vot favorable hi ha assegurar per llei el poder adquisitiu anual i indefinit de les pensions públiques. Defensen que la jubilació sigui als 65 anys, coincideixen a assenyalar la contínua desviació de fons de la Seguretat Social com la causant del deteriorament dels comptes quan es va provocar un desequilibri financer perquè es destinaven a pagar despeses impròpies.
La Llei 21/2021 de 28 de desembre té una disposició addicional sisena, impulsada per ERC, que obliga el Gobierno a l’elaboració d’un informe d’auditoria relatiu als ingressos provinents de cotitzacions socials i les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social. S’havia de fer en el termini d’un mes i dins dels sis mesos posteriors s’havia de fer un informe que seria elevat a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords de Pacte de Toledo. L’informe havia d’incloure el període entre 1967 i 2029. La inclusió d’aquesta esmena va ser una condició imprescindible perquè ERC aprovés la reforma de les pensions el desembre de 2021.
Un article, fet per iai@flautes Garraf, denunciava que no s’havia fet res, ni l’informe previ, i aquesta auditoria és extremadament important per demostrar que les pensions públiques sí que són sostenibles, o ho serien si no es desviessin diners cap a altres partides. Han passat onze mesos i no hi ha res fet.
A la sessió de 2 de novembre, el diputat d’ERC Jordi Salvador va preguntar a la ministra d’Hisenda i Funció Pública quan el Gobierno pensava fer l’auditoria i quan es transferirien els més de 103.000 milions d’euros que el Tribunal de Comptes havia reconegut que el Gobierno devia a les pensions. A la seva resposta, la ministra María Jesús Montero va explicar que el concepte de despesa impròpia havia evolucionat, que caldria reajustar els comptes. Per altra part, va subratllar que el Gobierno, tot i no fer l’auditoria, sí que havia retallat els diners utilitzats incorrectament. Però la pregunta de Jordi Salvador segueix sense resposta; esperem que arribi per escrit.
La ministra va acabar remarcant que els qüestionaments que alguns grups de pressió fan entorn de la sostenibilitat de les pensions són falsos. I va acabar dient: “Y por lo tanto reafirmo que nuestro sistema de pensiones es sostenible”. Ho va sentir el senyor Escrivá? I la banca interessada a gestionar els diners de les pensions? I els defensors de les pensions privades d’empresa?
