Opinió vista de lluny

0
54

Un antic conegut d’escola que va residir al Regne Unit durant anys em comentava que en aquell país, tot i ser monàrquic, qui tenia l’última paraula era la seva població. Al periodista i escriptor J. Kerry li han preguntat si sabia què en pensava la reina anglesa sobre el Brexit. La resposta no s’ha fet esperar: només Déu i ella mateixa ho saben. La resposta m’ha recordat allò que els pares deien a les nenes: si estàs quieta i callada, estaràs més maca. I recorda també el secret de vot, el de confessió, els testaments tancats, el secret de sumari, etc. (sempre respectant la llibertat d’expressió fora d’aquest concepte/contextos).

Un parent llunyà es va presentar de sobte a casa d’un familiar i el van convidar a dinar. Era tanta, la gana que tenia, que aquests van témer pel seu rebost i, en conseqüència, la dona li va proposar al seu marit que distragués el convidat donant-li conversa, i la primera pregunta va ser: I el teu pare? Explica’ns de què va morir? La resposta va ser tan fulminant com la de J. Kerry: va ser de cop i volta. D’aquesta manera va poder seguir amb la seva gola.

Tot està inventat. Tot està escrit? La història sempre es repeteix, encara que mai dues vegades igual. A hores d’ara, el Regne Unit se sentirà lliure i independent tot i ser/tenir monarquia.

Miquel Àngel Santos

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI