El 1957 vaig començar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Vaig fer els dos cursos comuns i quan havia d’iniciar l’especialitat, per raons personals, vaig abandonar els estudis.
El 1960 vaig reprendre els estudis a l’especialitat de Filologia Romànica. En aquest grup hi havia el Josep Massot. El Josep Massot semblava un xicot tímid. Aviat va destacar per la seva preparació i els grans coneixements. Havia llegit molt de qualsevol matèria que li interessava.
Durant els tres anys d’especialitat vam formar un grup: el Massot i quatre noies. Ens reuníem els dijous en un bar de la Gran Via, prop de la universitat. Eren “els dijous culturals”. El Josep Massot ens aportava notícies de tota mena: del departament de romàniques, polítiques, culturals. Sovint li demanàvem bibliografia per fer algun treball. Des de Montserrat em va enviar bibliografia per a la meva tesina. Quan vam acabar l’últim curs, ens va fer saber que es feia monjo de Montserrat. Ens va sorprendre força.
Sempre que jo anava a Montserrat li feia una visita. Fins i tot en aquests últims temps en què ja no estava gaire bé trobava una horeta per veure’ns. Recordàvem professors, companys, i repassàvem la situació política en què vivim. Es lamentava perquè no tenia temps de fer tot el que s’havia proposat.
El Josep Massot va ser un gran company de carrera amb qui vaig mantenir l’amistat tota la vida. Sento molt la teva mort. Descansa en pau, amic.
M. Dolors Urgell Xambó
Barcelona
