Pensant en l’endemà

0
165

Deia Toni Soler que el coronavirus ens obria el debat sobre la crisi dels models d’estat, territorial i de societat i del sistema de partits. Ben cert. Som-hi, doncs, i anem a pams:

Model d’estat: ens cal un model d’estat cada vegada més democràtic i menys autoritari. Monarquia? República? Per Catalunya s’ha fet evident la república. A la resta de l’Estat espanyol els caldria un referèndum. I Europa? Haurà d’esdevenir una referència d’unió social i dels pobles per sobre dels estats artificials i centralistes.

Model territorial: seguint el principi més democràtic, ens cal dotar-nos d’un estat propi ple de competències i profundament descentralitzat a nivell de vegueries i comarques i aplicant la subsidiarietat. El que pot fer per si sol el nivell més proper a les persones que no sigui interferit pels altres.

Model de societat: l’ultracapitalisme no funciona. Cerquem en el pacte i el compromís nous models de cogestió que permetin un sistema social d’igualtat d’oportunitats i asseguri el sistema de benestar i garanties econòmiques i de serveis a les persones. Ha quedat clar, més recursos a sanitat i habitatge i suport a treballadors i autònoms. També cal una política mediambiental enèrgica i rigorosa: no anirem bé si no som capaços de reduir un 50% la contaminació de l’atmosfera, dels rius i el mar.

I finalment el sistema de partits: s’ha acabat l’antic sistema. Ara necessitem eines de lliure autoorganització plenament democràtiques, amb llibertat d’expressió i llistes obertes. A erradicar els controls autoritaris de mediocritats i caciquismes.

Per mi, aquest és el debat més important per quan acabem de passar el confinament per aquesta pandèmia del coronavirus.

Raimon Gusi Amigó

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI