En aquestes dates ens podem dedicar a pensar què volem per a aquest 2025. Primer de tot, salut i amor, i jo hi afegiria companyia. Cada dia hi ha més persones soles en els nostres pobles. Tu poses en una xarxa social, per exemple, que vols conèixer gent per anar a caminar o a prendre alguna cosa i et salten molts que s’apunten al carro. Abans podien viure tres generacions d’una família en una mateixa llar, però ara les coses han canviat i tothom vol tenir la seva independència. Per altra banda, també hem perdut bastant en el món de la socialització. Anar a comprar ara és un esport, però la gràcia no era només omplir el carret de la compra, sinó que també tocava anar a una botiga i veure gent i fer cua a la caixa per anar a pagar. Cada dia ho tenim més tot a casa. Al final no ens caldrà sortir. El teletreball arran de la pandèmia i les classes d’esport penjades al YouTube estan fent furor. Et montes el teu món a casa i surts el mínim possible.
Per al nou any esperem que els trens que creuen el territori penedesenc funcionin com abans quan s’havia de pagar el bitllet. Ara amb aquest sistema, per poc que l’utilitzis, el viatge et surt gratuït, però clar, després no tens gaire dret de protesta si arribes un parell o tres d’hores més tard de la previsió. Aquí seguim amb el Penedès territori de vi. Poder vendre els productes agrícoles perquè es pugui cobrir el cost del seu conreu amb un petit benefici perquè les nostres vinyes cada dia siguin una mica més rendibles i no vagin passant de mica en mica a ser territori de la logística i dels molins generadors d’electricitat en perjudici dels nostres camps plens de vinyes i oliveres. Res, anar vivint, que ja és important, on ja tenim normalitzada l’ocupació i aviat el comerç tradicional serà peça de museu etnològic.
