Per imperatiu judicial

1
373

És ben lamentable que l’actualitat política a Espanya passi setmana rere setmana, indefectiblement, pels jutjats. Hi passi, o hi passi de llarg, segons com es miri, perquè sigui ficant-hi cullerada o mirant cap a l’altra banda, com en el cas del primer evasor d’impostos del regne, ara dit emèrit, l’alta magistratura espanyola hi fica cullerada, en la política, sense haver passat per les urnes. Privilegis del magnífic sistema judicial que ens ha deixat la intocable Constitució, que permet als principals partits polítics de l’Estat decidir quins amics d’uns i altres potinegen a cor què vols.

Encara amb l’ombra –que serà allargada– de la inhabilitació de tot un president de la Generalitat per haver penjat una pancarta al balcó de Palau, la membre del CDR de Viladecans Tamara Carrasco ha estat absolta dels delictes que se li havien imputat (el de terrorisme, entre altres, que no és poca cosa) durant les protestes que hi va haver per la detenció de Puigdemont a Alemanya, a principis de 2018. La Guàrdia Civil i la Fiscalia intentaven amb Carrasco atribuir als CDR unes accions violentes que només estaven en la imaginació (i els anhels) dels acusadors, i que són les mateixes per les quals van processar els presos i les preses polítiques catalanes. I a l’activista, per aquests presumptes no delictes, la van confinar al seu municipi durant un any. Algú li demanarà perdó? Com se la rescabala, d’aquests dos anys i mig de repressió?

També aquesta mateixa setmana, amb la covid-19 escampant-se a un ritme vertiginós per Madrid, els tribunals diuen que no, que a la capital no se la confina si ho decideix el govern central. Com que no n’aprenem del que va passar al mes de març, quan a vigílies del confinament els madrilenys van protagonitzar l’operació sortida més escandalosa, doncs tornem-hi, que no ha estat res. Als “señoritos” no se’ls pot confinar si no es confina tot Espanya –el país, per cert, amb més contagis d’Europa– alhora. Altra cosa és que només s’haguessin confinat els barris més populars.

I finalment, per acabar-ho d’adobar, Sixena. L’Audiència aragonesa ha certificat que les pintures romàniques que la Generalitat va rescatar i restaurar quan s’anaven a perdre, i que ara exposa al MNAC, han de tornar allà on ningú en feia ni cas. Si es malmeten, tant se val.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI