Peti qui peti

2
434

Han sorgit molts sectors privats que no estan d’acord amb tancar uns dies els seus negocis. Es queixen repetidament per tots els mitjans existents, afirmen que són imprescindibles i saludables. També fan manifestacions a la plaça Sant Jaume dia sí, dia també (però mai per les pensions). A un sotacarro representant d’un d’aquests sectors se li va escapar aquesta sentència genial: “Hem d’obrir peti qui peti”. Traduït vol dir que ha de continuar la roda del consum per molts morts i malalts que se’n derivin. Tots sabem quin és el principal col·lectiu que morirà contagiat, el de la gent gran.

Hem d’acceptar que molts vulguin barra lliure, consumir, socialitzar, sortir, anar de festa, tocar-se i cremar gasoil. Llavors els sotacarro també podran dir: “Des de la porta del meu negoci veuré passar les ambulàncies amb els avis dels meus clients” o, dit d’altra manera, “Menys pensionistes, menys pensions; jo, a la meva”.

Les conseqüències són que aquests insolidaris asimptomàtics immortals seran vectors de transmissió. Ho podeu confirmar amb els treballadors de la salut, que estan exhausts i molt emprenyats amb els recalcitrants. Per això, si segueixo viu, jo em confinaré voluntàriament, seguiré les ràtios d’infecció i mortalitat i esperaré al rebrot, quan ens tornin a confinar les 24 hores, amb un mínim horari reservat a la gent gran per passejar, juntament amb els oportunistes passejagossos i els falsos esportistes sense mascareta. Si no ens autoprotegim, qui ho farà?

Quant a la vacuna, ni que sigui obligatòria, no me la posaré fins que hagi arribat a l’última persona de l’última residència de Catalunya. Ells tenen preferència.

Joan Pes Castell

Sant Sadurní d’Anoia

2 COMENTARIS

  1. Em sorprèn que no es facin manifestacions en defensa de les residències i les pensions. Al menys per les pensions, perquè els beneficiaris derivats són els fills i néts dels jubilats i, tant o més, els mateixos prejubilats de les grans empreses i bancs per motius obvis.

FER UN COMENTARI