La plataforma Aturem l’Eixample Nord, constituïda des de ja fa alguns mesos, es va presentar en societat dissabte en una jornada al llarg de la qual van organitzar diversos tallers i debats al voltant del projecte urbanístic de l’Eixample Nord, que preveu ocupar les 106 hectàrees de terrenys situades al nord de la Ronda Ibèrica amb la construcció de 7.400 habitatges i amb la implantació de zones per a comerços i indústries.
Per la plataforma es tracta d’“un projecte irresponsable i purament especulatiu que hipoteca el futur de la ciutat de forma irreversible” i denuncia que “l’urbanisme no pot servir per especular o per crear expectatives sense cap fonament. Això ja es va fer quan es va crear la bombolla immobiliària i ens ha portat on som ara”.
L’entitat defensa que s’ha de planificar i construir d’acord amb la demanda real d’habitatges i assegura que, en el context actual, no hi ha necessitat d’impulsar noves zones de creixement, ja que no es preveu que hi hagi demanda de nous habitatges ni a curt ni a mig termini. “Vilanova ha perdut més de 1.200 habitants des del 2011 i la previsió és que en perdi 2.000 més d’aquí al 2026”, afirma la plataforma, que també recorda que “a la ciutat hi ha més de 2.000 habitatges buits” i que “en barris que han quedat a mig fer com l’Eixample de Mar, el Sant Jordi, El Llimonet, la Carrerada o el Solicrup encara s’hi podrien fer 2.700 habitatges més”.
La platja llarga no pot ser l’excusa
El desenvolupament de l’Eixample Nord, però, és necessari per tal que es pugui protegir la Platja Llarga. I és que l’any 2006 l’Ajuntament va vincular la protecció d’aquest espai natural al desenvolupament d’aquest sector de la ciutat mitjançant uns convenis urbanístics.
Davant d’aquest atzucac, la plataforma demana que s’aturi la tramitació del projecte i es renegociïn els convenis signats el 2006 per tal de trobar una sortida que no impliqui hipotecar l’Eixample Nord. Al seu entendre, aquesta solució passa per elevar el conflicte a l’àmbit català, ja que consideren que “la Platja Llarga és patrimoni de tots els catalans i no té sentit que siguin els vilanovins qui assumeixin íntegrament el cost de protegir-la”.
La plataforma, integrada per diferents formacions polítiques i entitats, també sol·licita un debat real sobre el projecte en el marc de la revisió del pla general.
