Després de l’estiu que hem tingut amb onades de calor i incendis, el govern central ha fet un intent de reaccionar i ha proposat un pacte d’estat enfront de l’Emergència Climàtica.
La idea és proposar a les forces polítiques un pla per fer front a l’infern que ens espera, de forma consensuada però decidida, deixant de banda partidismes. Al document hi ha un esborrany de calendari fins a finals d’any per posar fil a l’agulla.
Què representa això? Anem a pams.
D’entrada, simbòlicament és important perquè el govern de l’Estat assumeix per fi que hi ha una emergència i que cal actuar.
Segon, convida totes les administracions, forces polítiques, agents socials i ciutadania en general a participar-hi. És, per tant, una mà estesa a tothom.
Tercer, defineix el pla com a “destinado a reforzar los mecanismos de adaptación, mitigación, respuesta y recuperación de todas las Administraciones públicas ante eventos climáticos extremos”. En la bona línia.
Quart, de les deu propostes que hi ha al document presentat, totes excepte, filant prim, la darrera, són mesures d’adaptació. No n’hi ha cap de mitigació.
Cinquè, les propostes tenen títols esperançadors però molt poca concreció. Sospito que al darrere hi ha un intent que les forces polítiques que l’han de treballar i aprovar no el rebutgin d’entrada.
I això és exactament el que ha passat. Sense perdre temps el PP ha declarat que el pacte és una cortina de fum i que no serveix per a res. La reacció de Vox ha estat dir “Tú eres el pirómano. Y por eso solo dejas atrás tierra quemada”. ERC, Junts, Bildu i PNV l’han rebutjat per “recentralitzador” i Comuns i Compromís diuen que molt bé, però que arriba tard i demanen que aturin abans els projectes d’ampliació dels aeroports de Barcelona i València.
Si el panorama climàtic és desolador, no sé com qualificar el panorama polític. Una vegada més els partits prioritzen el tacticisme electoral al bé comú. Tot i que el document base és molt deficitari, genèric i amb grans i greus omissions, és un punt de partida per treballar una estratègia comuna. Però ningú sembla disposat ni tan sols a dialogar.
Per acabar-ho d’adobar, quatre grans estats de la UE rebutgen el calendari de reducció d’emissions que ens hauria de permetre arribar a la neutralitat climàtica el 2050. És a dir, rebutgen la GRAN eina de mitigació de la qual disposem.
Haurem de tornar a ensenyar la faula de la granota en aigua que es va escalfant a poc a poc. I no a les escoles, sinó als polítics.
@tribas2112.bsky.social
