Portada, coberta i derivats

1
556

L’abundor d’errors pel que fa a alguns usos de les paraules portada i coberta ha fet que intenti abordar-los en aquest breu article, convençut que és més fàcil del que pot semblar d’entrada, sobretot si tenim la voluntat d’usar bé els dos termes. Tot i ser dos mots molt polisèmics, els errors es produeixen fonamentalment en el camp de les arts gràfiques, on es confonen i es barregen sovint. En altres camps no hi ha dubtes: arquitectònicament tothom sap què és una portada o una coberta; quan parlem de mitjans de transport, tampoc no ens hi emboliquem pas, tant si parlem de la coberta d’un vaixell com si ho fem de la roda d’un cotxe. En el camp de les arts gràfiques, com he apuntat, és ben diferent, ja que sovint es confonen portada i coberta. Per explicar-ho de la manera més senzilla i entenedora possible he mirat de sintetitzar-ho en aquests cinc punts:

 

1.- La primera pàgina d’un diari (majoritàriament també de les revistes) s’anomena portada. La d’un llibre (també la d’algunes revistes que tenen gairebé format de llibre) s’anomena coberta.

 

2.- La portada en un llibre és una pàgina interior en què solem trobar l’autor, el títol, l’editorial… D’aquí els termes en francès i en anglès: page de titre i title page, respectivament.

 

3.- El terme coberta, referit a un llibre, sovint l’utilitzem en plural (les cobertes i fins i tot les escobertes, dialectalment), ja que embolcalla tot el llibre. D’aquí ve que els especialistes distingeixin entre la coberta anterior (la de davant, o principal) i la coberta posterior (la de darrere, o secundària). Les cobertes poden ser dures o toves. En el primer cas també les anomenem tapes.

 

4.- Entre els derivats més importants dels dos mots tenim la contraportada (popularment també anomenada la contra), que és l’última pàgina d’un diari o d’una revista. En un llibre col·loquialment l’anomenem contracoberta, tot i que normativament l’hauríem d’anomenar coberta posterior, ja que la contracoberta pròpiament dita és la segona coberta d’un llibre, protegida per la tapa.

 

5.- Encara en voldria destacar dos derivats més. El primer, menys usual, és el terme sobrecoberta, que és una protecció de la coberta que té unes solapes que l’aguanten i que solen incloure informació sobre l’autor, altres títols de la col·lecció… El segon, en canvi, és molt popular, però no es considera normatiu. Em refereixo al verb escobertar (protegir les cobertes), que en teoria hauríem de substituir per folrar, tot i que és molt estès, fins i tot entre bibliotecaris, llibreters i altra gent del gremi.

 

Resumint-ho, perquè tothom ho recordi i sabent que les síntesis solen ser massa simplificadores: els diaris tenen portades i els llibres tenen cobertes.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI