Presentat el còmic “Cessetans. Entre Roma i Cartago”, sobre l’Olèrdola ibera

0
1838
L’alcalde Lucas Ramírez, l’autor del llibre Oriol Garcia Quera i la responsable arqueològica del jaciment d’Olèrdola, Núria Molist, a la presentació

En el marc de la 37a Trobada d’Olèrdola, dissabte va tenir lloc al social Rossend Montané de Sant Miquel d’Olèrdola l’acte de presentació de la novel·la gràfica Cessetans. Entre Roma i Cartago, d’Oriol Garcia Quera, editat per l’Editorial Rafael Dalmau. Es tracta d’un còmic que explica amb rigor i de manera entretinguda l’Olèrdola d’època ibera. Fa dos anys, Garcia ja havia publicat el còmic Olèrdola 1056. Terra de frontera, dedicat a l’època medieval i al personatge de Mir Geribert.

Núria Molist, responsable de recerca arqueològica del jaciment d’Olèrdola, detallava que l’acció de Cessetans… se situa en el context de la segona Guerra Púnica. L’any 218 aC l’exèrcit del general cartaginès Anníbal creua l’Ebre i es dirigeix als Alps per atacar Roma per terra. El poblat d’Olèrdola era aliat dels romans. No existeix cap document que citi directament Olèrdola en relació a la 2a Guerra Púnica, però sí que es té constància que la primera batalla que va enfrontar a Roma i Cartago a la península Ibèrica tenia lloc a la Cessetània, el poble iber al qual pertanyia Olèrdola. Molist va explicar que el domini romà de després va provocar un canvi en el sistema productiu a Olèrdola: se’ls va obligar a conrear la terra per a l’exèrcit però la romanització dels ibers no va ser immediata, atès que durant molts anys els ibers van mantenir la seva llengua.

Com vivien els ibers
Oriol Garcia feia notar que no existien massa imatges dels ibers, i els fets històrics que els tracten ho fan des de la perspectiva del guanyador, els romans. A més d’explicar fets, el còmic té introdueix “de què vivien i què feien els ibers”, de manera que van apareixent elements que són recognoscibles d’Olèrdola, com la tintoreria, feines com les de ferrer o paratges d’Olèrdola.

FER UN COMENTARI