La pressió acadèmica és un fet conegut per a tothom. Però, quins són els factors que més la condicionen? Tot i que la pressió acadèmica es pot manifestar a les diverses etapes educatives, és més freqüent que s’intensifiqui als ensenyaments postobligatoris, com poden ser el batxillerat o els cicles formatius.
Sobre paper, és normal que la pressió acadèmica sigui habitual quan et jugues la nota per entrar a una carrera, quan depens d’un examen per aprovar el curs…, però, mai s’ha d’arribar al punt en què exigeixi en excés als estudiants. A mesura que els estudis van avançant, el nivell puja i l’aprenentatge ja no és el punt central de l’equació, sinó que ho són les qualificacions. En el batxillerat, els estudis que curso actualment, se sent una gran pressió per les notes de treballs i exàmens, ja que ens estem jugant el futur en base de totes aquestes proves.
La primera opció, i la que sembla més raonable, és estudiar, esforçar-te i aconseguir resultats a partir de la teva suor i de la teva feina, sense arribar mai a dependre emocionalment d’una nota acadèmica. Hi ha, però, un camí fàcil, no gaire ètic, però utilitzat per alguns estudiants que només busquen resultats, sense importar de quina manera. Estic parlant de copiar. Avui dia, si tens un dispositiu mòbil a l’abast, és molt fàcil poder copiar. Un dels mètodes més usats és la intel·ligència artificial, ja que amb una simple fotografia pots tenir tots els resultats d’un examen. Com a conseqüència, les PAU d’aquest any tindran certs controls per assegurar-se que els estudiants no puguin utilitzar cap mena de dispositiu electrònic per copiar.
A tot plegat, hi hem d’afegir les expectatives familiars, ja que també són una font de pressió. Molts pares i mares exigeixen als seus fills bons resultats acadèmics. Per més que la majoria d’ells vulguin el seu bé, no saben que, realment, el que estan fent és sumar un grau més a aquest sac de pressió. Per molts alumnes, voler enorgullir els seus pares pot ser, fins i tot, la principal causa d’aquesta pressió.
Ara bé, no tota la pressió acadèmica és negativa. Si se sap regular, pot ajudar a millorar aspectes com la constància, l’esforç o la responsabilitat; elements que poden servir per a un futur laboral.
Per tant, penso que si aquesta pressió s’arriba a controlar, pot ajudar a desenvolupar estratègies útils per a un futur. Crec, però, que hi hauria d’haver més ajudes per aprendre a regular-la, ja que si els joves no la saben controlar, poden acabar enfonsats per un simple número escrit en un paper.
