L’incendi de Paüls, que ha cremat més de 3.000 hectàrees, o l’incendi del Pi de la Serreta, que només en va calcinar una i mitja, però que ens va fer estar amb l’ai al cor diumenge, són només dos exemples del que previsiblement ens tocarà viure aquest estiu. Calor extrema, humitat baixa i episodis de vent intens dibuixen un escenari molt perillós per als nostres boscos. En cap cas és una situació excepcional, és un nou paradigma climàtic amb el qual haurem d’aprendre a conviure.
El canvi climàtic s’ha expressat amb cruesa al Baix Ebre a través d’incendis que, malauradament, cada cop seran més freqüents, virulents i incontrolables. La raó és que els boscos pateixen una manca crònica d’humitat i una acumulació de biomassa forestal que actua com a combustible ideal i que fa que, tot i les pluges d’aquest any, el territori continuï sent una bomba de rellotgeria després de tres anys de sequera. Aquesta situació s’agreuja encara més a causa de l’abandonament progressiu del món rural i la manca de gestió activa del territori. Per això la prevenció ha de ser la màxima prioritat de les institucions, també a l’hivern.
Cal una estratègia de país que tingui com a eixos principals la millora de l’eficiència operativa, l’adaptació a l’emergència climàtica i la priorització de les zones amb més pressió humana. Una gestió forestal rigorosa que hauria d’anar de bracet amb la reactivació de l’activitat ramadera i agrícola en entorns forestals i de la protecció de l’economia verda. Només així aconseguirem boscos més resilients i menys inflamables.
La responsabilitat, però, no recau només en l’administració. Com va afirmar el diputat delegat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega, durant la presentació del pla antiincendis 2025, nou de cada deu incendis són produïts pel factor humà. El bosc, si el volem viu, reclama responsabilitat i acció ciutadana. Per això, en un moment en què la pressió humana ha crescut considerablement als espais naturals, cal estar més atents que mai. Cada gest compta i una negligència, com llençar burilles o deixar residus als boscos, pot provocar una tragèdia. La cultura de la prevenció, per tant, hauria de començar a casa, a l’escola, i arrelar fort en la consciència de tots.
Aquest estiu ens hi juguem molt.
