Puja la temperatura

1
95

No acaba d’arribar el fred. De fet, sembla que el fred no arribarà aquest darrer tram d’any. Amb descensos puntuals de temperatura que no tenen temps ni de consolidar-se, som a mitjans mes d’octubre i continuem per sobre de les mitjanes anuals de les darreres dècades. I no sembla que hagi de canviar. Ahir dijous es va presentar a Barcelona un estudi elaborat per més de 80 científics de la conca Mediterrània que indica que el nostre mar s’ha escalfat un 20% més de pressa que la mitjana mundial des de l’època preindustrial, 1,5 graus. A més, sense mesures de reducció addicionals, la temperatura a la regió augmentarà 2,2 graus l’any 2040. Advertència? Previsió? Auguri? Vaticini? Ja ningú se n’estranya. Hi haurà més sequeres extremes, pujarà el nivell del mar, les aigües subterrànies se salinitzaran i és probable que l’aigua dolça disminueixi fins a un 15% en les pròximes dècades, amb conseqüències per al rec agrícola i per al consum humà. Certament, Catalunya no es troba entre les zones de la Mediterrània més afectades, però les tenim a tocar. I si no hi ha un canvi agut i generalitzat aviat, els efectes del canvi climàtic seran irreversibles. Ens hi juguem la qualitat de vida de les properes generacions.

A les portes de fer-se pública la sentència que injustament condemnarà els presos polítics catalans per uns delictes que s’ha inventat el Suprem –perquè ni hi va haver aixecament d’armes ni cap altra violència que la que van repartir a tort i a dret els roboCops que ara han tornat per protegir-nos–, la Guàrdia Civil es va encarregar dimecres de mantenir la temperatura política alta amb el seu discurs que reclamava sang per als dirigents dels Mossos que es van negar a estossinar la població pacífica catalana fa dos anys. La seva recepta és mà dura a la dissidència. Ve de lluny, la seva interiorització que “la ley con sangre entra” (si se’ns permet l’adaptació de la dita). De fet, són moltes les coses que s’arrosseguen d’aquella època i que després de rodar el món, tornen al Born. El prior del Valle de los Caídos, per exemple, està avesat a respondre únicament davant de Déu, i ara vol obstaculitzar l’exhumació –dictada pel Suprem– del seu protegit funestament més il·lustre. També són d’altra època les maneres de fer del cap de la diplomàcia europea, un dinosaure de la política que han premiat per comentaris tan diplomàtics com ara que els Estats Units “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”, o per aixecar-se al mig d’una entrevista en una televisió alemanya perquè no li vagaven les preguntes. Coses de la diplomàcia.

1 COMENTARI

  1. Pot semblar banal en aquestes hores tan fosques dir que potser és una sort el càrrec que tindrà Borrell. Perquè no trigarà gaire a sortir-li l’ésser deshonest i pervers que porta a dins i en farà alguna de grossa. Aleshores tothom es posarà en evidència. És clar que el cinisme campa que és un gust a la UE.

FER UN COMENTARI