“Qualsevol llibre d’àmbit local té el seu Sant Jordi”

0
144
Ramon Nadal, editor d'Edicions i Propostes Culturals Andana. // LA FURA

Com va arrencar el projecte de crear Edicions i Propostes Culturals Andana?

Jo estava treballant com a editor a Barcelona. Quan vaig plegar, tenia dos o tres projectes que eren meus i que en plegar van venir amb mi perquè ho van voler els autors. El primer llibre que vaig fer al 1998 es deia Retrats 1865-1997: crònica il·lustrada de Sant Sadurní d’Anoia, de Carles Querol.

Quina orientació l’hi vas voler donar, a l’editorial?

La idea era fer una editorial centrada en l’àmbit més proper, però jo no volia fer llibres que només es venguessin Vilafranca. Jo distribueixo a tot arreu, he tirat llibres en català, en castellà, en anglès. N’hi ha que no tenen res a veure amb l’àmbit local. Però sí que, en certa manera, l’aspecte local marca l’editorial. Hi havia voluntat de fer edicions locals i de donar-hi sortida més enllà. Vaig estar fins al 2004 editant com a Ramon Nadal i al 2005 vam crear Andana, amb el Quim Jubert i el Carmel Carrillo.

Trobàveu a faltar una editorial d’aquest caire?

Moltes de les iniciatives que hi havia hagut a Vilafranca eren tirades endavant per gent que necessitava editar els seus llibres. Quan va néixer Vilatana, amb el Joan Bosch, sí que va treure una col·lecció de contes infantils amb més projecció. Però quan hi havia en Massanell, en Solé Bordes, Aquella rambla vilafranquina… no és que els editessin ells, és que els escrivien ells. També hi havia la iniciativa de la Magda Albornà, que escrivia contes. I hi ha gent que continua fent coses pròpies, però una editorial amb voluntat d’anar més enllà, em va semblar que feia falta.

Hi havia un nínxol de mercat.

Hi ha moltes iniciatives que no caben als grans grups editorials; que són interessants, que tenen el mercat que tenen, però que sense una editorial amb una mirada en l’àmbit local és complicat que tirin endavant.

N’hi deu haver moltes que no tenen una viabilitat econòmica per si soles.

L’edició de curt tiratge i d’idiomes minoritaris sempre té algunes dificultats més per tirar endavant, per això és important comptar amb ajudes. De l’autor, procuro evitar-ho. A Catalunya tenim el suport genèric de la Generalitat al llibre editat que compleixi determinades característiques, és a dir, que siguis una editorial, que publiquis determinat nombre de llibres, en català, amb un tiratge mínim, amb una trajectòria…

Creus que és un bon moment, ara, per al sector editorial?

No és mai ni bon ni mal moment. Pot transformar-se, però el llibre difícilment desapareixerà. Encara que sembli que les activitats noves s’ho mengin tot, l’afany de lectura continua. Hi ha molta gent que llegeix, i la gent que llegeix, llegeix molt.

Les enquestes indiquen que d’ençà el confinament, es llegeix més.

S’han venut més llibres. Jo no sé si han llegit més o no, suposo que sí. Hi ha gent que està enganxada a sèries, però jo crec que perjudiquen més al cinema que no pas als llibres. Penso que hi ha espai per a tot. Cada vegada tenim més temps lliure i la lectura en forma part.

Quina és la feina d’un editor?

Primer reps un projecte d’edició d’un text, que pot tenir imatges, il·lustracions, el que sigui. O et pots inventar tu el projecte i busques l’autor. Llavors se li ha de donar forma, revisar-lo, corregir-lo, maquetar-lo, acompanyar-lo en tot moment, imprimir-lo, finançar-lo, donar-lo al distribuïdor i que arribi a les llibreries.

És un procés llarg?

Anant molt molt de pressa pot trigar quatre o cinc mesos. En un llibre hi intervé molta gent: l’autor, l’editor, el corrector, el maquetador. No pots anar de pressa. Ho revises deu vegades i encara no acaba de sortir com vols.

Tens comptat quants llibres has editat, des que vas començar?

Entre 200 i 250. Entre vuit i quinze a l’any, és molt variable.

Què en penses, de l’autoedició?

És una sortida que té l’autor. El problema és que no té el filtre de l’editor, que no vol dir que no pugui ser bo, però no tens cap garantia. L’únic aval que tens és el del mateix autor, i amb una editorial, almenys tens una segona opinió.

Hi deu haver vegades que et presenten projectes que no compleixen amb els mínims estàndards de qualitat per publicar-los.

Es molt molt molt habitual que una persona que en el seu moment es va autoeditar un llibre, que en va fer 150-200 i que es van esgotar, que em plantegin de reeditar-lo. Però si ja n’ha venut 200, 600, 1.000, no sé si se’n vendran 600 més. S’ha venut molt, però es vendrà més?

Com és que Andana publica poca narrativa?

La narrativa és complicada. Està molt més a l’abast de tots els lectors però hi ha molta gent que s’hi dedica, hi ha molta més competència, més saturació. Si tens un autor que ha funcionat bé, és més fàcil. O ara que vam crear un premi, també hi ajuda.

Per Sant Jordi es publiquen molts llibres, i després hi ha molts mesos que en surten molt pocs. És una quimera, la desestacionalització?

Vist des de l’àmbit local, qualsevol llibre té el seu primer Sant Jordi, és igual quan surti. Jo penso que segons quin llibre fas, val més treure’l després de Sant Jordi, o molt abans, perquè Sant Jordi el taparà. Per exemple, a principis de curs escolar és un bon moment. També hi ha la campanya de Nadal, que per segons quin tipus de llibre fins i tot és millor. Llibres per regalar. En qualsevol altre moment tindran més atenció que per Sant Jordi.

Què en penses, de la concentració editorial dels últims anys, i en paral·lel de l’aparició de noves petites editorials?

El naixement de moltes petites editorials és fruit de la concentració editorial. La concentració ha fet que per a les grans editorials, qualsevol edició que no vengui ics milers d’exemplars ja no sigui rendible, i pel camí hi ha molta literatura i assaig que mai en vendrà tants però que té un mercat. A més, concentrar ho concentra tot: editorials, autors… i és més difícil arribar-hi per a una persona del carrer. I determinat tipus d’edicions de risc no les farien perquè estan enfeinats amb els best sellers. No tot han de ser productes de gran consum, hi pot haver coses més properes i de menys tiratge.

FER UN COMENTARI