L’allau de notícies que s’atropellen les unes a les altres ens empeny a desvirtuar-ne el contingut i genera, cada cop més, un efecte anestesiant davant del sofriment dels altres, naturalment. Aquesta indiferència progressiva i repetida es converteix en normalitat.
La banalització no es pot atribuir a una decisió pròpia, a una actitud personal d’irresponsabilitat. Al sistema no li interessa que pensem massa, i un ritme de vida accelerat ens priva del temps necessari per aturar-nos, analitzar les informacions, pensar i manifestar obertament les causes que creiem que provoquen el dolor dels altres. La indiferència és una part integrant del sistema, de la seva estratègia de buscar sempre subterfugis per posar en dubte o per relativitzar fets i situacions que són un escàndol.
Durant l’any 2024 hi va haver 56 conflictes armats, més dels que hi havia hagut mai des de l’any 1945. Actualment, sembla que únicament hi hagi Ucraïna i Gaza, però n’hi ha molts altres: Sudan, Burkina Faso, Nigèria, Somàlia, Síria, Iemen…
Segons el Centre Delàs d’Estudi per la Pau, a Gaza i Cisjordània han mort unes 50.000 persones com a represàlia a l’atac, inadmissible, de Hamàs del 7 d’octubre de 2023. Aquests 50.000 morts no són un número, són una vergonya per a tothom, un fracàs per a la nostra civilització. I segons l’ONU, un 70% de les víctimes que han mort són dones i criatures. El 69% de l’armament que rep Israel prové dels EUA. L’any 2024 els conflictes bèl·lics van ocasionar 233.000 morts, un 30% més que l’any anterior. No es respecten ni els hospitals, ni les escoles, ni…
D’acord amb el que estableix Nacions Unides, es considera un crim de guerra atacar hospitals, però únicament això es compleix quan no interfereix els interessos econòmics o polítics. És el joc d’enriquir-se destruint i altres reconstruint el que anteriorment han destruït o ajudat a fer-ho. Per tant… com més conflictes bèl·lics es generin, més armament s’haurà de fabricar. I com més armes es fabriquin, més diners alguns guanyaran. Ucraïna té recursos per explorar i exportar. Ara, davant l’escomesa russa, necessita ajuda, i la rep. Gaza no té res per exportar i està quasi destruïda: pocs ajuts econòmics rep, i hi ha poca mobilització política per defensar el seu dret a existir.
L’any 2024 els Estats Units van aprovar una ajuda de 57.000 milions d’euros per a Ucraïna. Altruisme? Justícia? El mes de març de 2025 el president Trump va anunciar un primer saqueig per recuperar els seus ajuts “humanitaris”: beneficis sobre els minerals estratègics d’aquell país per cobrar el seu “altruisme”.
La situació a Palestina ens hauria de mobilitzar. Recordo l’any 1987. ETA va fer un atemptat a Barcelona, a Hipercor, on van morir 21 persones i hi va haver 45 ferits. A la manifestació posterior, a Barcelona, hi van acudir unes 750.000 persones. Els morts eren a Barcelona i ara són lluny, però no tan lluny com poden fer creure les nostres poc significatives reaccions.
