Diferents formacions polítiques han tornat a obrir un debat que fa temps que dura. Primer va ser Cunit qui va proposar passar a formar part del Garraf. Ara és el Baix Penedès sencer el que proposa canviar directament de província, i passar a ser de Barcelona. Els arguments dels qui defensen aquest canvi són prou convincents, tot i que cal tenir clar que aquesta modificació no solucionarà els grans problemes que arrossega el territori.
El president del Consell Comarcal del Baix Penedès i alcalde de Calafell, Ramon Ferré, s’ha mostrat favorable al canvi de demarcació. Però no només els socialistes han validat la proposta. També ho han fet diversos representants d’Impulsem-Junts, assegurant que aquesta iniciativa respon a la necessitat de trobar un nou encaix administratiu per a la comarca. És cert que la divisió provincial establerta en el seu moment té poc sentit avui dia, ja que manté el Baix Penedès administrativament separat de la resta de comarques que formen part de la vegueria. El Baix Penedès es troba en una mena de limbe que li impedeix, ara per ara, tenir una veu pròpia en diferents espais de decisió. Per tant, si el territori deixés la província de Tarragona i passés a formar part de Barcelona, podria ser més fàcil defensar la identitat pròpia del Penedès davant la pressió creixent de l’àrea metropolitana, que des de fa temps condiciona la comarca. És, en definitiva, allò tan culer de “tots units fem força”.
Ara bé, cal ser conscients que un canvi de demarcació no resoldrà per si sol els problemes que pateixen els baixpenedesencs, almenys no a curt ni a mitjà termini. Només cal fixar-se en l’estat dels equipaments sanitaris del Garraf o de l’Alt Penedès, totalment col·lapsats i pendents d’una gran infraestructura que, si tot va bé, no arribarà fins d’aquí a una dècada. Tampoc no cal rascar massa per constatar que la mobilitat intercomarcal continua sent insuficient i que una de les solucions plantejades aquesta mateixa setmana, el tren orbital, no serà una realitat fins al 2041.
El més important és preguntar als veïns del Baix Penedès si estan preocupats per canviar de província, o si el que veritablement els angoixa és la manca d’inversions, la saturació dels serveis públics, el dèficit d’infraestructures, els problemes de mobilitat o la falta de recursos en una de les comarques que més creix de Catalunya. Cal obrir, doncs, aquest debat més enllà de l’àmbit polític i escoltar la veu dels ciutadans.
