És curiós que tot i que tracto contínuament amb gent gran, no fos massa conscient de què m’espera quan sigui vella –si és que hi arribo– fins que he llegit el diari secret d’en Hendrik Groen. El fet és que ara que començo a saber quines seran algunes de les circumstàncies que viuré, sí o sí, em sento més capaç d’assumir-les amb un xic més de qualitat de vida, a nivell pràctic i amb molt més sentit de l’humor, des d’un punt de vista anímic.

Al llibre titulat Intents de treure suc a la vida, el seu protagonista, en Hendrik, m’ha descobert un univers d’esdeveniments –que unes vegades apareixeran amb més subtilesa i en altres ocasions s’instal·laran amb més contundència– que faran que la meva vida canviï en gran mesura, que condicionaran la meva existència i que, decididament, marcaran el meu dia a dia. Seran, a més, unes circumstàncies sobre les quals no podré exercir gairebé cap mena de control.
I el que és encara més curiós és que, lluny de negar-me a acceptar-ho, m’he sorprès cavil·lant sobre com preparar-me perquè quan arribin els diferents moments pugui sortejar-los amb enginy. I rumiant…, rumiant, m’he adonat que la millor estratègia pot ser que impliqui gaudir de l’aquí i de l’ara, de manera que sigui capaç de recórrer el camí amb una actitud adequada.

El que és clar és que no serveix de res obviar que ens farem vells ni tampoc capficar-s’hi excessivament. Potser el secret està, precisament, en el fet d’adonar-nos del que ens cau a sobre i, a més de prendre’ns-ho amb paciència i humor, posar-nos a treballar amb els cinc sentits per tal d’assimilar-ho des del present, tot contribuint a forjar un futur més equilibrat.

Me n’alegro molt, d’haver-te conegut, Hendrik!