Qüestió d’imatge

0
167

This is the real Spain”. Així es clou el missatge propagandístic amb què el govern de l’Estat vol contrarestar la imatge que ja vaticina que donarà la farsa de judici –polític– contra les persones que han gosat desafiar aquesta real Spain amb una arma de destrucció massiva: les urnes. I està molt bé que l’Estat cuidi la seva imatge. Però potser va una mica tard. Se n’hauria d’haver preocupat abans, i potser també podria provar d’actuar dins els paràmetres d’una democràcia moderna, de manera que no li calgués una contrainformació que ja no enganya ningú. Perquè quan el català ministre Borrell –en sintonia amb el que el seu predecessor Dastis havia fet a la BBC– va pel món dient que els cops de porra de l’1-O van ser fake news, no cal que digui res més. Li riuran les gracietes perquè d’això va la diplomàcia, i com que els estats són aliats i formen un club d’interessos, no es violentaran els uns als altres. Però les imatges que tot el món va veure per televisió, per internet, no van ser registrades als estudis cinematogràfics d’Almeria on es filmaven westerns. També podien haver inclòs de fons del vídeo imatges de l’assalt de la Policia Nacional als col·legis electorals i el subtítol “Spain is different”.

I després aniran donant lliçons de democràcia pel món. Amb un sistema judicial, la cúpula del qual, tatxín!, d’un dia per l’altre va passar de franquista convençut a demòcrata de tota la vida; amb un sistema de partits que s’ha demostrat corrupte fins a la soca (només cal que es donin les circumstàncies, i el temps fa que sempre s’acabin donant); amb una monarquia imposada pel dictador i una Constitució acomodada a la voluntat d’uns quants i que és brandada contra una part dels que teòricament protegeix, només perquè en discrepen; amb tot això i molt més, si més no el president del Gobierno podria anar més amb compte a l’hora d’opinar sobre els cops d’Estat que es donen en altres països. Tal vegada amb presos polítics des de fa més d’un any –sentenciats sense sentència–, amb polítics exiliats per mitja Europa –estem parlant de països amb tradició democràtica i separació real de poders–, amb detencions il·legals i persecució de tot un ideari polític…, amb quina autoritat moral va pel món fent discursos sobre drets humans, llibertat d’expressió i exili forçós?

FER UN COMENTARI