EL 6 d’octubre, un dia històric, llegeixo diferents enquestes sobre unes futures eleccions generals. Copio dos titulars que parteixen d’una mateixa enquesta electoral del CIS:
“El PSOE es desploma i redueix a la mínima el seu avantatge sobre el PP després de la crisi per la corrupció”.
“El PSOE es dispara i treu nou punts a un PP que retrocedeix després dels incendis”.
Els resultats de l’enquesta són els mateixos. Però les informacions que ofereixen els mitjans difereixen totalment, si ens fixem en aquells aspectes que el periodista o la línia editorial remarquen com a significatius. Cada cop més la lectura de les informacions escrites la fem a les xarxes, en diagonal, prestant atenció a les remarques editorials o sense acabar de llegir tot el text. Això converteix les xarxes en un nou i preponderant espai polític on se substitueix el debat de propostes per la propagació d’eslògans i informacions manipulades i sovint falses. L’emissor vol donar una opinió i alhora dificultar la formació d’un criteri per part del receptor. Opinar té poc a veure amb tenir criteri amb relació a les coses. Formar-se un criteri implica absorció d’informació i un procés de reflexió, un cert temps i unes certes condicions de serenitat. També demana respecte pel saber en lloc d’una resposta superficial i empesa per la improvisació. En el nostre món actual, s’estimula la impaciència i s’escurcen els períodes d’atenció.
Les xarxes, com a nou espai polític en mans del poder, substitueixen els líders ideològics i/o polítics per la informació / formació que elles impulsen. Els que manen (no he escrit els que governen), busquen controlar i “comprar” per tenir a les seves mans les xarxes com a eina de propaganda. Mirem l’enquesta que mirem, hi ha una constant: l’augment clar dels vots que van a l’extrema dreta. I en aquest fet, l’egolatria dels partits polítics hi té molt a veure: promeses no complertes, propostes irrealitzables, poca democràcia interna i obscurantisme econòmic… Els partits d’extrema dreta tenen els mateixos defectes, però els mitjans que controlen i supediten els oculten o dissimulen. Podem posar nom a alguns mitjans que practiquen aquest joc brut de fer la propaganda que desitgen aquells que els paguen, tergiversant la realitat o convertint en verídic allò que té únicament un bri de certesa: El Debate, Voz Populi, OK Diario, El Mundo, La Gaceta, The Objective, Libertad Digital, EDATV, La Razón, ABC, El Español, El Confidencial, Periodista Digital, Es Radio, TreceTV… Quan entres un moment als perfils d’X d’aquests mitjans quasi que et sorprèn que no es produeixi el salt de la violència verbal a la física. Els qui practiquen aquest “periodisme” saben que tots els mitjans afins aplaudiran el seu comportament perquè en són seguidors. Després dels comentaris d’Elon Musk a X i de la seva crida al boicot, Netflix ha perdut 19.377 milions de dòlars a la borsa. El motiu és que acusava Netflix de promoure una major consciència davant de les desigualtats i injustícies socials i la lluita per la igualtat. Aquesta és la força que hem deixat que prenguin uns mitjans que viuen, o fins i tot existeixen, gràcies a les subvencions i els diners que els fan arribar les administracions que controlen, en el nostre cas, PP i Vox.
