És la tercera o quarta vegada que escric sobre el tema del C2 de català, i més concretament sobre la data de l’examen dels alumnes lliures. Recordem-ne el context amb els seus diversos ingredients:
1. El C2 és el curs més difícil i, en canvi, el que té l’examen més matiner.
2. Altres cursos del mateix rang, del mateix Departament de Política Lingüística o de la mateixa Generalitat de Catalunya tenen l’examen al maig, al juny, etc. Per què, el nostre, a l’abril? A més a més, tinc entès que un dels seus objectius prioritaris és l’homologació europea dels títols lingüístics. ¿No s’haurien d’homologar ells, primer?
3. La tradició més ancestral i arrelada a casa nostra ha situat sempre els exàmens al juny.
4. Les notes de tots els cursos són publicades, atenció, agafeu-vos fort, el 4 de setembre!
Fa dos cursos, la data d’examen va ser el 20 d’abril; el curs passat, el 26 d’abril (vam guanyar tota una setmana!). Per al curs present han decidit que fos… agafeu-vos encara més fort… l’11 d’abril! Si això no és riure-se’n, jo soc el tsar de totes les Rússies.
Que consti que, fa dos anys, les cinc alumnes que se’m van presentar a l’examen van aprovar amb una nota mitjana del 87 %. El curs passat, de vint-i-dos alumnes, vint-i-un van resultar aptes, amb una mitjana del 75 %. I a la persona que no va aprovar li van faltar quatre dècimes. Vull dir que tan bons resultats es podrien millorar amb tota seguretat si les coses es fessin amb una mica de seny i de sentit comú. D’esperit de col·laboració amb qui treballa per la seva mateixa causa. Teòricament.
A part de queixar-me’n amargament des d’aquestes pàgines —cosa que en aquest país és com clamar al bell mig del desert—, n’he parlat directament amb dos funcionaris altament responsables del tema dins la conselleria de Política Lingüística —que m’han tractat exquisidament, això sí—, els quals m’han donat la raó i —almenys un d’ells, que jo sàpiga— ha fet el que bonament ha pogut per intentar corregir o suavitzar aquesta incoherent injustícia.
Malpensant, doncs, ¿és possible que aquest despropòsit tingui una raó oculta que no es pugui explicar? És que no ho entenc, de debò… El problema és la falta de recursos? ¿El nou pressupost de salvació de la llengua catalana no arriba ni a incrementar l’equip de correctors del C2? Au va, home, va!
