Rapinyaires de pas

Avui serà una bona tarda d’observació d’ocells. Mentre va arribant la gent, ja apareixen els primers xoriguers, també falcons vespers i algun falcó mostatxut. Cada vegada que se’n veu un, s’enlairen a l’uníson tot de prismàtics orientats en la seva direcció, i no triguen a aflorar els comentaris sobre quina espècie podria ser. Sol haver-hi acord. Una noia consulta sovint la guia que porta de casa i llegeix les característiques de l’espècie que acaba de veure. Un senyor dispara amb el seu teleobjectiu i agafa les millors imatges. Hi domina un ambient de respecte per la natura, per l’entorn, pels ocells.

Entre les 4 i les 5 serà la millor hora. No paren de passar-ne. Són, sobretot, espècies migratòries diürnes que estan de pas entre el nord d’Europa, on ja comença a fresquejar i quan arribin les neus no hi haurà menjar, i el nord d’Àfrica, on passaran l’hivern perquè no hi fa tant de fred i hi ha més aliment. També n’hi haurà que es quedaran a la península Ibèrica.

Xavier Bayer explica que per aquestes dates, sobretot entre la segona i la quarta setmana de setembre, és quan més aus migratòries creuen el Penedès (i altres punts de Catalunya) en direcció a l’estret de Gibraltar. Per aquí, un bon dia, en tres hores, se’n poden albirar 200; per l’estret n’hi poden confluir 20.000 o 30.000. Un espectacle! Aquesta setmana, els afeccionats a l’ornitologia, si tenen una estona lliure, no deixaran de pujar cada dia a algun punt alt per veure’ls passar. Som en temporada alta i s’ha d’aprofitar. A finals d’agost, hi ha altres punts on se’n veuen més, com la zona de Santa Coloma de Queralt i la Llacuna.

De cop, en direcció a Vilafranca, es veu un grup de 15-20 aus prop d’uns núvols. Són lluny, costen de veure. Són aligots vespers, que solen viatjar en grup, i volen alt. Avui, de fet, tots els rapinyaires volen alt. Fa calor i es deixen dur pels corrents d’aire que els ajudin a desplaçar-se amb el mínim consum d’energia. Saben que el viatge serà llarg. “Venen aquí perquè el corrent d’aire que ve de mar xoca contra la muntanya i els fa pujar amunt”, des d’on poden continuar avançant en direcció al sud, explica Bayer. A mesura que vagi avançant la tarda i es moderi la temperatura, els rapinyaires també volaran més baix. I al migdia ni se’n veuen, possiblement de tan amunt com volen.

Ara, de darrere la torre de guaita apareix una àliga calçada. Té mèrit: en tot el 2021 només se’n van veure tres, des del puig de l’Àliga o del turó de les Tres Partions, l’altre punt alt d’observació per excel·lència. I més enllà hi ha un esparver cendrós: l’any passat només se n’hi va observar un, segons dades de la pàgina web de referència www.migraction.net. En total, a la citada web s’enumeren un total de 65 espècies diferents observades el 2021 des de la doble talaia penedesenca.

Ja són quasi les 5, el grup humà és sencer i Còbit es disposa a alliberar quatre xoriguers. Tres d’ells eren polls que van caure del niu, i el quart va ser ferit per un tret d’un caçador, que o bé va ignorar la prohibició de disparar contra ell, o bé es va equivocar. Aquest any, per sort, no s’ha trobat cap rapinyaire ferit al Penedès. Electrocutat sí: una àliga cuabarrada, a Gelida. El 4 de juny. Hi va deixar la pell. A la península, cada any hi ha milers d’aus que moren electrocutades. La quantitat de protectors de l’avifauna que hi ha a les línies elèctriques és, encara avui, irrisori.

Sigui com sigui, quan es troba algun rapinyaire amb problemes, es porta al centre de Torreferussa, on passa pel control veterinari, se l’anella, se’l cura, se l’alimenta, se l’ensenya a volar, a caçar i quan està a punt, se li retorna la llibertat. “Els últims dies se’ls posa en gàbies de vol on deixen anar animals perquè aprenguin a caçar, atès que no han pogut aprendre’n veient com ho fan els seus pares”, informa Bayer.

Què cal fer en cas de trobar algun poll de rapinyaire a terra? Si està ferit, avisar els agents rurals o els Mossos d’Esquadra perquè el recullin i el portin al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge, però també pot ser que no faci falta; que hagi caigut del niu i li falti poc per poder volar, i els seus pares ja es cuidaran d’alimentar-lo fins que arribi el moment.

Ep, ens sobrevola un xoriguer! Els ornitòlegs, cada vegada que surt de darrere la muntanya una espècie diferent, fan comentaris sobre les seves característiques. “El xoriguer es diu que fa l’esperit sant o que fa l’aleta, perquè es queda quiet a l’aire, immòbil, només bellugant una mica les ales i amb els ulls clavats a la seva presa”. Nosaltres no estem de sort, a aquella hora no té cap presa a la vista. Té un vol elegant.

Els alliberaments els fan de dos en dos. Els deixen anar, un cap aquí, l’altre cap allà, i al cap d’uns instants ja s’ajuntaran i volaran junts. Cap al sud, cap a l’Àfrica. Fa uns anys, en van deixar anar un que al cap de mig any va ser localitzat al Marroc. Ho saben per l’anellament, que porta una identificació.

Passades les 5 de la tarda i ja avançant el rellotge cap a les 6, no deixen de passar-ne però ho fan més de tant en tant. Al final haurà estat un bon dia. En tres hores, 185 aus comptades, per bé que segur que n’han estat més, però amb tanta gent observant, els experts no hauran pogut parar tanta atenció com, per exemple, l’endemà diumenge, que també hi hauran tornat i n’hauran vist passar 219. El que s’endú la palma és l’aligot vesper: 108 dissabte, 68 diumenge. En total, 176. També són quantitativament destacables els 78 estornells vulgars (migratoris) de diumenge i 13 dissabte. O els 27 xoriguers comuns de dissabte (i 8 diumenge) i 23 orenetes cuablanca el diumenge (8 dissabte). Altres espècies migrants que s’hi van albirar van ser el milà reial, l’àguila marcenca, l’arpella vulgar o el ballester.

Les dades del cap de setmana passat coincideixen, si fa no fa, amb la mitjana d’observacions d’espècies migratòries diürnes fetes entre 1997 i 2015 (segons l’estudi publicat en el marc de la 4a Trobada d’Estudiosos del Foix): les més abundants són, per aquest ordre, l’aligot vesper, el xoriguer comú, l’esparver vulgar, l’arpella vulgar i el falcó mostatxut.

Són ja més de les 7 de la tarda. Després dels alliberaments, de mica en mica la gent ha anat marxant. El vent convida a abrigar-se una mica, i es veuen ja pocs rapinyaires. Per avui, està tot dat i beneït. Ha estat una bona jornada. Demà més, en petit comitè. I la propera observació de migracions programada per Còbit, en aquest cas al turó de les Tres Partions, on hi ha la frontera administrativa entre els municipis de Canyelles, Olèrdola i Castellet i la Gornal, serà el dissabte 8 d’octubre de 4 a 7 de la tarda. Però si algú ho vol provar per lliure un altre dia, també ho pot fer. Només cal dur prismàtics. Tothom qui ho ha provat, se’n torna a casa amb una vivència molt diferent del bullici de la ciutat, que transmet pau interior i, sobretot, que ajuda a estimar el nostre entorn natural.

Quin és el volum d’animals que acull el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa?

Més de 15.000 a l’any, i superem els 10.000 des de fa molts anys.

Tants?

És una barbaritat! A l’estiu en podem arribar a atendre més de 500 al dia, perquè és l’època de reproducció. El 50-60% de tot són pollets o joves desvalguts.

La majoria de la fauna que tracteu són ocells?

El 90%. També hi ha un 3-5% de mamífers, i els amfibis és anecdòtic, perquè són molt difícils de trobar.

De rapinyaires, n’ateneu molts?

Entre 900 i 1.000 a l’any, la majoria pollets. Els principals són el xoriguer, el xot, el gamarús i el mussol comú: en rebem 80-100 de cada espècie.

La feina del Centre de Torreferrussa és exclusivament la recuperació d’animals ferits?

Nosaltres som un servei públic, sostingut amb diners públics, que depèn del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat. Tenim dues àrees principals de treball: la de cria en captivitat i la de rehabilitació, a l’estiu molt centrada en el suport a la criança dels petits que a la natura es moririen. Són tots cadells o pollets. Cadells vull dir de mamífers, eriçons o esquirols, etc. També rapinyaires i, evidentment, molts passeriformes, perquè n’hi ha molts més que rapinyaires. Passeriformes són ocellets: pardals, caderneres, mallerengues… La criança de pollets representa més o menys el 75% de la tasca nostra a l’estiu.

Hi ha molts delictes contra el benestar animal?

Fem una tasca d’investigació forense molt important, de suport tècnic als Agents Rurals en la persecució de delictes relacionats amb la fauna, ja sigui per accidents indirectes com són les electrocucions, la persecució directa per trets o enverinament, o per comerç il·legal, sobretot de fringíl·lids (ocells de cant). En total fem més de 350 informes pericials a l’any.

Moren molts ocells electrocutats cada any?

Aquest no és un tema menor. Normalment, els Agents Rurals fan un seguiment de les línies, recullen els animals o les seves despulles, i nosaltres certifiquem que, efectivament, han mort electrocutats. Hi ha una llei estatal sobre electrocucions d’avifauna, i les companyies elèctriques tenen l’obligació de modificar les línies i posar-hi aïlladors.

Però no es fa.

Es fan modificacions, però clar, modifiquen la torre on s’ha informat que hi ha el problema. La del costat, si no hi ha problema, no la modifiquen.

I queden enganxats als cables.

El contacte d’electrocució normalment és a la torre elèctrica, no es cremen als cables. Als rapinyaires, les torres els van molt bé perquè hi fan el niu. Les cigonyes també. Per un ocell rapinyaire, és una talaia perfecta. És molt freqüent que les àligues marcenques o els ducs es posin a les torres, perquè tenen una visió bestial. I si els elements on els cables van lligats falla, quan l’animal fa el contacte, tanca circuit i es crema.

I d’accidents de caça, n’hi ha molts?

Ens anem mantenint en 50-80 a l’any. Pensa que trobar un animal ferit a la natura és molt complicat, i molts abatuts per tret moren. El que mori dins l’àrea de caça, moltes vegades ja no ho sabrem, perquè aquí només ens arriben els malalts. L’objectiu seria que no n’hi hagués cap. Diuen que els caçadors s’equivoquen, jo crec que s’hauria de ser honest i, si tens dubtes, no disparis, però clar, cadascú fa amb l’escopeta el que vol. Per mi, en això hi hauria d’haver tolerància zero.

I la fauna de ciutat?

Ens porten entre 3.000 i 5.000 falciots a l’any. Per què tants? Perquè crien a la ciutat. Aquestes espècies han colonitzat molt la ciutat, crien als edificis, algunes cauen a terra i la gent és més fàcil que les trobi. Les ciutats són molt riques en biodiversitat.

De tota la fauna que tracteu, quanta l’acabeu tornant a la llibertat?

De mitjana se n’alliberen el 50%, i en el cas dels pollets el percentatge és més alt, entre el 60 i el 70%. Dels ferits, un 15-20% són eutanasiats, un 15-20% tenen una mort natural
i el 3-5% es col·loquen en centres zoològics autoritzats. Fem entre 5.000 i 6.000 necròpsies a l’any.

Amb quin personal?

20-22 persones, de les quals 2,5 som veterinaris.

Per a més de 15.000 animals.