En els quasi dos anys que fa que es va inaugurar aquest punt de trobada de Coma-ruga i comarca anomenat Tabaris, avui he parlat amb una persona que encara no l’ha trepitjat. Una cosa molt peculiar tot i ser una persona de Bellvei amb una feina al Vendrell. Evidentment, no forma part d’aquestes empreses, sindicats, entitats, col·lectius que han passat en algun moment per aquest modern espai del nostre litoral. Molts són els que ja ho han fet unes quantes vegades per diferents motius, però a la vida sempre hi ha gent que se surt d’aquesta mena d’obligacions que ens volen imposar des d’un lloc o un altre.
Quan torni a trobar aquesta persona li preguntaré si també serà capaç de realitzar una altra activitat durant la vesprada del 12 d’agost del 2026, quan se suposa que la immensa majoria de la població estarem almenys amb unes ulleres homologades per poder veure aquest fenomen astronòmic de l’eclipsi solar que no es tornarà a repetir fins al 17 de novembre del 2180. Uns temps en què potser encara tindrem vigent el pla d’ajust de l’Ajuntament del Vendrell i jo diria que Renfe ja podria començar a ser puntual. Esperem que aquest dia no hi hagi cap boirina que amagui aquest fenomen puntual en la nostra història.
No podem deixar al tinter fer-li esbrinar una altra obligació per a aquest any. On estarà durant el matí del 5 de juliol quan una etapa de 182,4 quilòmetres del Tour de França entre Tarragona i Barcelona passi per la nostra estimada vila? Un petit detall, l’Ajuntament de Barcelona ha pagat gairebé 10 milions d’euros per mostrar-se al món durant un dia en aquest esdeveniment mundial. Ens tenen entretinguts amb tots aquests focs artificials que ens esperen a la cantonada mentre continuem tenint desateses totes les coses bàsiques de la nostra societat com la sanitat, l’educació, el manteniment de la via pública, la seguretat. Ens venen cada dia més fum perquè estiguem mirant el sol durant un minut mentre l’estora dels nostres peus està més malmesa.
Encara hi ha persones que són capaces de triar el gra de la palla per no caure en aquesta riera renaturalitzada que ens volen imposar en el nostre dia a dia. Un dels pilars bàsics de la nostra personalitat és la formació, però amb el nivell que tenim cada dia hi ha més ovelles que segueixen el ramat i són incapaces de fer el seu propi camí i marcar el seu estil, com en el seu dia varen fer Pau Casals i Àngel Guimerà, sense haver de buscar gaire lluny. Les rara avis són una espècie en vies d’extinció cada dia més necessària en el nostre dia a dia.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
