Realitat sadurninenca

0
86

Continuem en la degradació de la via pública a Sant Sadurní. La veritat sigui dita, la meva intenció era no publicar fins passades les eleccions municipals. També vull dir que els lectors no es prenguin les meves cartes en “negatiu”, ja que intento transmetre la “realitat” del moment. I malauradament la degradació de la via pública és un fet.

Ara s’apropen les eleccions i els governants s’aboquen al carrer. No només a Sant Sadurní, a tot arreu. A mi em preocupa, però, la meva vila, “la realitat sadurninenca”. La conservació, el manteniment, la neteja, la sobrietat, l’elegància. I he de dir amb tristesa que a Sant Sadurní no es compleix tot això. Instal·lacions esportives insuficients, manca de locals, edificis decadents, places deixades. A tall d’exemple, la gent que fa patinatge artístic ha d’anar fora. Fassina de Can Guineu, carrer Sant Pere, herbes al costat. Als vestidors del camp de futbol no es poden dutxar a causa d’uns barracons antihigiènics. Falta posar ‘pas elevat’ al carrer de les àrpies. I així, un llarg etcètera.

La vila vol, Sant Sadurní necessita, un govern que “governi”, uns regidors i regidores que s’esforcin i treballin, i un alcalde que vetlli pel seu poble (no tanta foto). En definitiva, aquesta és “la realitat sadurninenca” que ens situa a la comarca com una població bruta, trista, desemparada.

Francesc Carafi Quintana

Sant Sadurní d’Anoia

FER UN COMENTARI