Rèquiem per la mort d’uns amics

0
132

A poc a poc, inexorablement, la Parca, aquesta autòcrata, fiscal del destí de tot ésser viu fins que mor, ens ha pres, una vegada més, un amic: en Jordi Juvé Cuscó, el “Saio”. Una excel·lent persona amb qui vam compartir jornades, camins i muntanyes. Aliat i animat fundador del Centre Excursionista del Penedès actual. Juntament amb un grup de “rebels”, ara prop dels 50 anys d’existència, vigilats i amenaçats, per descomptat, per l’autoritat local en temps de dictadura, després dels fets del turó del Castellar de la serra de la Llacuna a conseqüència dels quals alguns van anar a parar a la presó acusats injustament, va aconseguir, no sense molts entrebancs, tirar endavant una institució que encara ara és un referent esportiu. No en tenia prou la “moina” arrabassant el malaurat Josep Ferret, que fa poc ens va deixar. Al cru destí cal afegir el Ton Raventós, els germans Milà, en Cosme i Josep, en Jaume Vinyals, el Pastoret, l’Àngel Julià, l’Almirall de Cal Sildo, el gran dels Montfort, en Joan Boada, en Graells i el Florenci, els germans Udina (Josep Maria i Alfons “Sete”, director de La Fura, bon escalador, casat dalt de la Roca del Frare de la Llacuna). Tot i el record dels més recents al·legats, la relació dels que els van precedir seria una llarga llista de bon recordar. En tot cas, una memòria, un res i un descans etern. Així sigui.

Antoni Poyo i Creixenti, fundador i expresident del CEP

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI