Retornant el Vijazz Penedès cap a la normalitat (i 2)

0
92

Tot i l’esforç de reunir ofertes diverses i multidireccionals, la impressió és una mica de discreta tebior. No sé si pels límits pressupostaris o bé perquè enguany no s’hi ha pogut fer més. En qualsevol cas, benvinguda la nova edició ja normalitzada! (esperem que els positius no hagin augmentat massa).

Suggereixo quines possibilitats es podria mirar de portar en edicions posteriors. Músics com la brillant compositora, pianista i vocalista canadenca Diana Krall (haurà passat a prop, pels Jardins de Pedralbes), el grup de l’enorme Kamasi Washington, potser el mateix Tony Bennet, el també gran Van Morrison (abans ja no pugui girar) que assegura actuacions mínimes d’una hora de brillant rhythm&blues jazzístic de primer ordre, un Jolls Holland o els veterans Wayne Shortet o Pharoah Sanders, o bé el combo del jove bateria Yussef Dayes; la cada vegada més consolidada Melody Gardot, Michael Buble, Lafayette Gilchrist, Randy Crowford, Rickiee Lee Jones, Chaka Khan…, George Benson…, el basc Pedro Iturralde, el nord-americà Donald Fagen…, entre moltíssimes altres opcions. Fins i tot un Tom Jones “tirant cap al blues i els estàndards (per què no?).

També seria molt interessant portar els reformats holandesos Focus del brillant compositor, teclista, flautista i singular vocalista This Van Leer, encara amb la meitat dels mítics components dels anys 70 i fusionant estils com pocs grups europeus s’han atrevit mai a efectuar. Bona música i diversió vocal assegurades. No són ben bé jazz, però s’hi acosten a estones. I la seva perícia i l’atreviment tècnic-instrumental són innegables. Tampoc són estrictament jazz Sílvia Pérez Cruz i la Sidral Brass Bans, i aquí els tenim. Afortunadament, el camp del jazz és molt ampli: quasi estratosfèric, per varietat i quantitat. Opcionalment, encara hi ha molt per triar.

Joan Ventura

Sant Martí Sarroca

FER UN COMENTARI