Els temps estan canviant a un ritme vertiginós. Fa uns anys la majoria de gent tenia unes preferències i avui en dia la cosa va per altres viaranys i moltes vegades ni ens n’adonem. El Vendrell és un clar exemple d’aquests importants canvis i no cal tirar molt enrere per poder veure com les preferències són unes altres. Fa trenta anys, per exemple, quan presentaven un llibre d’història o algun concert de música clàssica era fàcil veure persones de la meva generació entre el públic. Avui en dia és molt difícil trobar membres d’aquesta generació perduda entre els 20 i 55 anys en aquesta mena d’actes, llevat que siguin propostes molt concretes. Si tu estudies música, el més normal és que un dia vagis a un concert d’algun intèrpret que et pugui interessar. El preu, en la majoria dels casos, no és un impediment perquè hi ha molt bones ofertes per poder accedir a aquests esdeveniments quan no són gratuïts.
Abans hi havia una mena de sentiment de comunitat i la gent, encara que no fos un devot d’alguna proposta, hi anava per conèixer en directe el que s’hi feia. Avui en moltes activitats que es fan a casa nostra, no a tots els municipis, la major part del públic té els cabells blancs o és calb per l’edat. No cal obligar la gent a fer les coses perquè aquest no és el camí. Entre tots s’ha de crear una mena de consciència social que avui en dia no existeix. Tenim moltes localitats que s’han convertit clarament en ciutats dormitori. Al Vendrell, per exemple només vint-i-cinc persones de cada cent treballen a la vila, la resta ha de tocar el dos a altres localitats. Evidentment, aquesta manca de consciència col·lectiva és la que impera. Les visites a museus i sales d’exposicions a casa nostra de gent de km 0, a banda d’algunes excepcions, són molt poques. Això demana una política global per reorientar les noves generacions. No s’arregla posant els cursos de xató dins l’horari escolar. És una feina lenta que s’ha de fer urgentment amb solucions a mitjà i llarg termini.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
