Sas absoluciño. Oi tant!, però…

0
92

Dimarts 1. Tot el dia em segueixen voltant pel cap les imatges que vaig veure ahir durant els lamentables i tristos fets ocorreguts al vespre a Vilafranca. I se m’omple el cap de preguntes. Des de fa temps que no acabo d’entendre tot el que envolta el cas del vilafranquí Adrián Sas. Potser, com diu Raimon, “qui pregunta ja respon…”.

  • Per què va anar a manifestar-se pacificament davant del Parlament l’1’octubre de 2018 portant un bastó del Ball dels Pastorets?
  • Per què moltes persones aquell dia van intentar entrar al Parlament, símbol de la democràcia a Catalunya, per protestar de la repressió antidemocràtica de la policía espanyola just un any abans?
  • Per què els Mossos van detenir l’Adrián de manera tan agressiva i humiliant en un carrer de Vilafranca quan el fàcil hagués estat citar-lo judicialment?
  • Per què el govern independentista de la Generalitat acaba personant-se com acusació al judici contra el vilafranquí? Dies abans els grups de JxC, Comuns, ERC i CUP en una roda de premsa al Parlament havien acordat retirar les causes que impliquessin presó i el conseller d’Interior, el Sr. Samper, ho va ratificar públicament al Parlament.
  • Per què en acabar el magnífic l’acte del diumenge 15 de novembre a la plaça de la Vila demanant l’absolució es fa una manifestació on, davant dels meus ulls, algú pinta a la façana d’una oficina tancada d’una entitat bancària “SAS ABSOLUCIÓ. ZONA DE GUERRA”. De quina guerra? Jo acabo de participar en un acte de guerra?
  • Per què els Mossos van fer acte de presència a la manifestació del diumenge 15. Calia? O, d’alguna manera, volien escalfar els ànims?
  • Per què la terrible sentència de més de tres anys de presó per a l’Adrián? Em sembla injusta, desmesurada, inaceptable i piròmana.

Dilluns a ¾ de 9 del vespre vaig a la plaça de la Vila a fer presència en l’admirable acte antirepressiu, no violent i tossut que des de fa tristament més de tres anys es fa cada dia demanant la llibertat dels presos polítics. Se senten crits i arriba la manifestació demanant l’absolució de l’Adrián que havia començat a les 7.

Just arribar comencen a tacar amb bosses de pintura la façana de l’Ajuntament, símbol de la democràcia i la representació del poble vilafranquí i alguns comencen a picar violentament les portes de l’edifici, se suposa que amb la intenció d’entrar-hi, sense que hi hagi cap mostra de desaprovació per part dels assistents a la manifestació. -Després m’assabento que han causat altres desperfectes per Vilafranca-.

Al cap de poc arriben furgonetes dels Mossos que fan una violenta batuda carrer avall, així com Policia Local que protegeix l’edifici.

Encara ho entenc menys.

  • Contra la repressió es lluita embrutant la façana de l’Ajuntament del teu poble?
  • Contra la violència policial es lluita amb violència “en nom del poble”?
  • Sento que un noi es justifica dient “Se’ns ha acabat la paciència!!” Algú li ha explicat que la caiguda del mur de Berlín, per exemple, no va ser qüestió d’hores, com a vegades sembla que es vulgui fer creure, sinó que va ser el final d’un llarg procés de dolor i patiment de molta gent?
  • Els moltíssims vilafranquins i vilafranquines que segur troben molt injusta la sentència condemnatòria a l’Adrián, deuen estar d’acord amb aquests mètodes violents?
  • A qui beneficien aquests actes violents?

I vull acabar dient: SAS ABSOLUCIÓ!! I demanant al govern català que compleixi els acords presos; al govern espanyol una llei d’amnistia justa que ens permeti a tots plegats asserenar-nos i aconseguir construir un camí comú que, de manera democràtica, lliure i participativa ens permeti a totes i a tots avançar i poder decidir el futur del nostre país, que, per a mi, ha de ser la independència.

Joan Sàbat Gili

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI