Una de les mancances de molts ajuntaments de tot Catalunya i també del Penedès és que no tenen aquestes tres figures cabdals en l’organització administrativa a casa nostra. Estic parlant dels habilitats com són secretaris, interventors i tresorers. En els municipis petits una persona pot fer les tres tasques i en els més minúsculs un mateix professional pot fer aquestes tasques en més d’un municipi, el que s’anomena acumulats. En canvi, en les localitats més grans pel seu volum de feina és necessari que hi hagi tres persones, cadascú en el seu apartat. Lletres, números i moviment de diners.
Qui mana en un ajuntament realment són aquests tres personatges. Si trobem al davant figures laxes en l’aplicació de la llei, doncs la cosa pot funcionar amb certa fluïdesa; però si trobem professionals més estrictes, es poden complicar les coses i fins i tot descartar algunes propostes polítiques. Avui en dia tot està inventat, i si no es fa per un costat, és per fer-ho per un altre. Hi ha molts mecanismes. Només falta que aquests habilitats vulguin jugar en aquesta lliga o siguin partidaris d’aplicar la llei pura i dura tal com és, sense excepcions i per a tothom igual.
Els nostres polítics cada dia es dediquen més a fer-se fotos i fer reunions sense solta ni volta per demostrar que es fa alguna cosa, quan moltes vegades és simple postureig. En alguns municipis aquests càrrecs estaven ocupats fins no fa gaire per individus del mateix partit amb els estudis corresponents però, clar, en un vessant presumptament més tècnic, però amb el temps aquest perfil ha anat abandonant aquests llocs. Ara tenim casos d’habilitats accidentals amb salaris en un sol municipi de més de 100.000 euros anuals, que a més acumulen altres localitats. En altres indrets apareixen administratius que fan també de secretaris accidentals amb sous molt més baixos i que fan molt bé la seva tasca. Aquest és un món per regular i amb molts interessos pel mig de totes les parts.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
