Les entitats i els grups d’autoajuda de dones que pateixen o han patit càncer de mama van recuperant, de mica en mica, la seva normalitat

La pandèmia va paralitzar-ho tot, sense fer cap mena de distinció. Escoles, hospitals, restauració i molts altres sectors van trontollar com mai abans ho havien fet. Però, com tot, sempre hi ha qui surt més malparat. És el cas, per exemple, de les dones que pateixen o han patit càncer de pit.

Aquests darrers mesos, i especialment durant el confinament més estricte, les pacients de càncer han quedat gairebé en l’oblit, amb visites que en la majoria de casos han estat telefòniques o, fins i tot, amb cites que no s’han arribat a atendre, impedint una detecció precoç de la malaltia. “Si estaves dins la roda, no hi ha hagut cap problema, perquè han anat trucant per saber com et trobaves en cada moment, però si quan va esclatar la pandèmia no havies aconseguit entrar-hi, aleshores ha estat pràcticament impossible que t’atenguin”, explica Mercè Cano, de l’Associació Marinada, a Vilanova i la Geltrú. Però no ha estat un cas concret. A Vilafranca del Penedès, l’associació Ginesta també lamenta que el sistema sanitari no hagi funcionat correctament i que els controls s’hagin fet via telefònica. “S’han fet ‘visites’ per telèfon d’una malaltia com el càncer i, en alguns casos, les dones que esperaven per fer-se proves i mamografies s’han hagut d’esperar més d’un mes”, critica Marta Romagosa, membre de la junta de Ginesta.

Aquest és el principal problema amb el qual s’han trobat les dones que pateixen càncer de mama i no es va poder detectar abans de la pandèmia de la Covid-19. Aquelles dones a les quals encara no se les havia pogut fer un diagnòstic, no ha estat fins ara –que sembla que el col·lapse del sistema sanitari comença a minvar– quan han pogut ser ateses. Però a això cal sumar-li un altre problema, i és que aquelles entitats i grups d’autoajuda de dones víctimes del càncer van haver d’aturar la seva activitat i, el que és més important, la seva presencialitat. Tallers i cursos es van suspendre, però més enllà d’això, les entitats van deixar d’oferir el seu servei d’assessorament i acompanyament en qualsevol moment del procés. “Ha estat molt dur no poder acompanyar com cal a una dona que pateix un càncer i que busca ajuda”, lamenta Cano.

Un acompanyament necessari

Al principi, aquesta acollida que ofereix la Marinada va quedar aturada, però ràpidament van creure que es tractava d’un servei molt necessari i van passar-se a les pantalles. “Hem estat fent ‘visites’ telemàtiques, dintre de les nostres possibilitats, per saber com estaven les associades en cada moment”, expliquen. El mateix ha passat a Vilafranca. Des de l’associació Ginesta expliquen que el seu servei de psicologia es va reprendre de seguida, de forma telemàtica, de la mateixa manera que els tallers. “Tot ho hem fet a través de les pantalles i, malgrat ha costat una mica, hem aconseguit mantenir la nostra activitat. De fet, durant aquest temps hem pogut atendre alguns casos de dones que necessitaven assessorament”, diu Romagosa.

Com a víctima d’un càncer de pit, la Mercè Cano té molt clar que l’assessorament i el suport psicològic és molt important quan una persona es veu afectada per la malaltia. “Al començament, tot són pors, incerteses i preocupacions. És important que algú t’acompanyi per compartir experiències o, simplement, explicar com et trobes”, diu.

Tot i la dificultat d’aquests mesos, la Marinada també ha començat a reprendre la seva activitat. La darrera, aquest cap de setmana, amb una cursa solidària amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama. Malgrat tot, encara hi ha dones que són prudents i volen esperar a que la situació es normalitzi del tot. “Som persones de risc, i és comprensible que encara no vulguin assistir a tallers on hi ha 7 o 8 persones més”, expliquen des de l’entitat.

El grup d’autoajuda de Vilafranca fa totes les seves activitats a l’Escorxador, excepte la meditació, que encara es fa online. Tot i això, Romagosa coincideix que, malgrat hi ha moltes dones que tenien ganes de tornar a fer activitats, d’altres encara tenen por a contagiar-se. Des de Ginesta, però, recorden la importància d’anar recuperant la normalitat. “Hi ha pors que s’han de compartir. Moltes vegades les dones amb càncer de mama no expressen el que senten i, per això, nosaltres les rebem perquè parlin i comparteixin experiències”, apunten.

Sigui com sigui, que la Marinada i Ginesta hagin tornat a obrir les seves portes és un pas endavant en la recuperació de totes aquelles dones que pateixen càncer de pit. No només pels tallers de ioga, de cuina saludable o risoteràpia, sinó perquè ara ja poden tornar a expressar-se i transformar les pors i les preocupacions en motius per seguir lluitant.

FER UN COMENTARI