1. El compte enrere dels peatges

foto: ACN – GemmaSanchez.

L’1 de gener es van aixecar les primeres barreres de peatge d’autopista a Catalunya. En concret, es va treure el peatge de l’AP-7 entre Salou i Alacant, com també es va fer a la mateixa via ràpida entre Cadis i Sevilla (a Andalusia). Es tracta d’una mesura històrica ja que fins ara, amb l’excepció del tram Burgos-Armiñón de l’AP-1, que va vèncer el 30 de novembre de 2018, quan una empresa havia acabat la concessió sempre se li havia acabat renovant.

La mesura no és cap menudesa. Segons dades fetes públiques pel Ministeri de Transports, el tram de l’AP-7 entre Tarragona i València (370 quilòmetres) ha passat d’una intensitat mitjana de trànsit de 17.712 vehicles diaris el gener del 2019 a 24.273 el gener d’aquest any. Això representa un increment de 36% de vehicles i, en tan sols un mes, s’han deixat de pagar uns cent milions d’euros en peatges a Catalunya. Per contra, les carreteres paral·leles (A-7 i N-340) han perdut un 40% de trànsit (de 19.611 a 11.738 vehicles diaris) entre Tarragona i València.

Aquesta no és l’última autopista la gestió de la qual recuperarà properament l’Estat. La catalana Abertis també acabarà la concessió el 30 d’agost de 2021 dels trams el Vendrell-Saragossa, Montmeló-el Papiol i Tarragona-la Jonquera. El que queda a l’aire és, però, saber quin tipus de gestió –directa o indirecta– se’n farà, ja que és més que improbable que l’Estat renunciï als suculents ingressos que rep cada any per peatges. Des de la Generalitat es proposa des de fa anys el sistema anomenat “eurovinyeta”; un cànon anual que pagarien tots els propietaris de vehicles per fer ús de les autopistes i autovies del país.

Això a banda, a Catalunya hi ha diversos peatges que té en concessió la Generalitat, amb un venciment més allunyat en el temps. El que ens queda més a prop és el de l’autopista C-32 entre el Vendrell i Castelldefels, que venç l’any 2039, i passa per ser un dels peatges més cars d’Europa: el peatge de Vallcarca costa 6,94 euros (Vilanova-Barcelona); si es vol a anar a Barcelona des de Cunit/Cubelles, el preu és de 9,16 euros; i si s’hi vol anar des de Segur-Calafell-el Vendrell, d’11,08 euros.

2. La puixança de Volkswagen en el segment dels renting

El concessionari Volkswagen Vilamòbil va arribar l’any passat a una quota de mercat del 31% en vehicles venuts a particulars amb el sistema de renting. És a dir, 3,1 de cada 10 vehicles comercialitzats al 2019 a particulars van ser de lloguer.

Els avantatges d’aquest sistema d’adquisició de vehicles són molts. Per una banda, una única quota mensual inclou disposar de vehicle per un període d’entre un i cinc anys; inclou l’assegurança a tot risc, el manteniment, l’impost municipal de vehicles, la reparació d’avaries, els canvis de pneumàtics, l’assistència en carretera… Així, el llogater només s’ha de preocupar d’omplir el dipòsit de combustible. A més, es dona la possibilitat de donar una entrada, fet que permet reduir la quota mensual i fixar-la en la quantitat que l’usuari vulgui. A més a més, les quotes de renting de Volkswagen estan entre les més competitives del mercat, sobretot perquè el valor de recompra dels vehicles Volkswagen un cop acabat el contracte és dels més elevats del mercat.

El fet que l’assegurança sigui sempre a tot risc, sense discriminar l’edat del conductor ni el nombre d’anys que faci que es va treure el carnet de conduir, ha acostat el sistema de renting a les franges d’edat més joves. Així, la meitat dels qui l’any passat van optar per adquirir un vehicle Volkswagen amb sistema de lloguer a Vilamòbil tenien entre 18 i 25 anys, essent el Polo el model que va tenir més demanda. Val a dir, però, que el concessionari amb seus a Vilafranca i Vilanova ofereix amb el sistema de renting tota la seva gamma de vehicles.

El lloguer es pot contractar per un període d’entre un i cinc anys, segons la conveniència de la persona que l’adquireix. I és que en un moment de transició en el món de l’automoció, en què s’albira un esclat a mitjà termini del vehicle elèctric, l’opció d’adquirir un vehicle per un període de temps “breu” és molt atractiva. A més, quan venci el contracte de lloguer, podrà optar a tenir un vehicle nou, amb l’atractiu que suposa per al conductor estrenar un cotxe nou cada poc temps. I per a la marca Volkswagen, el sistema renting és estratègic per la fidelització de la clientela, ja que s’assegura que un cop acabat el contracte, quan torni el vehicle, podran oferir-n’hi un model nou.

3. Autopreu, especialista en transformació de motors a gas liquat

El taller Autopreu de Vilafranca, ubicat al carrer de la Múnia, núm. 37, està especialitzat en la transformació dels motors dels vehicles de gasolina a gas liquat GLP (gas liquat del petroli). El canvi dona dret automàticament a disposar de l’etiqueta ecològica de tots els vehicles híbrids i suposa una millora clara per al medi ambient.

El taller, que pertany a la xarxa Bosch Car Service, és un dels pocs al Penedès que disposa de la maquinària i la formació adients per dur a terme la transformació, que es pot fer tant en vehicles nous com antics (sempre que sigui posteriors a l’any 2000). El preu del servei és a partir de 1.250 euros (més IVA), en funció del motor i la cilindrada, i un vehicle que recorri uns 20.000 quilòmetres a l’any l’haurà amortitzat en quatre anys. El temps d’instal·lació serà d’entre dos i tres dies. Entre els avantatges de fer la combustió amb gas liquat GLP hi ha la reducció de les emissions de diòxid de carboni, per tant, un major respecte pel medi ambient; un estalvi econòmic del 40% en carburants, atès que el preu del gas liquat és molt inferior al de la benzina; i la possibilitat, en els vehicles antics, de poder entrar a les grans ciutats com Barcelona o Madrid.

La majoria de benzineres ja subministren gas liquat, que entra al dipòsit en estat líquid. Quan el vehicle s’engega (amb benzina), l’augment de la temperatura de l’aigua transforma el líquid en vapor i el motor ja pot funcionar amb gas. El vehicle autogàs, doncs, disposa de dos dipòsits, de manera que se’n duplica l’autonomia. A més a més, la seva instal·lació va acompanyada d’una garantia addicional que la fa compatible amb els vehicles nous que encara estan en garantia de la marca.

Canviar l’oli de les caixes de canvi automàtiques

D’altra banda, Autopreu també ofereix el servei nou del canvi d’oli per les caixes de canvi automàtiques. Així com tothom fa els canvis d’oli de motor pertinents quan toca, és molt menys habitual fer el canvi d’oli de la caixa de canvi automàtica. Autopreu recomana fer-lo cada 100.000 quilòmetres per afavorir-ne la conservació i evitar una ulterior reparació, que seria molt més costosa.

4. Les vendes de motos creixen un 12%

KYMCO Agility City, model més venut al 2019 a l’Estat, amb 6.793 matriculacions.

L’any passat es van matricular a Espanya un total de 194.663 motos (175.585 motocicletes i 19.078 ciclomotors), un 12,1% més que l’any anterior. L’increment de 2019 confirma, un any més, la tendència a l’alça en la venda de motos, que tan sols quatre anys enrere, al 2015, estava en 147.594 unitats comercialitzades (+31,9%).

L’augment de vendes de l’any passat va concentrar-se en bona part en les motos de baixa cilindrada. I és que el mercat de l’scooter de 125 cc va ser el que va concentrar el volum més alt de vendes, que se suma a l’increment del 23,4% del ciclomotors. A més a més, els scooters 100% elèctrics han arribat ja a una quota de mercat del 6%, amb 12.225 motos i ciclomotors matriculats.

5. SB Racing, servei oficial Kawasaki i ara també Yamaha

SB Racing ha vist recentment reconeguda la seva professionalitat en el servei de venda i taller mecànic de motos amb la concessió del punt oficial Yamaha, que és exclusiu a tot el Penedès. Amb aquest, l’empresa familiar ubicada al carrer la Múnia, núm. 62, de Vilafranca,  suma el seu tercer servei oficial d’una marca motociclista: Yamaha, Kawasaki (que té des de fa dos anys) i també Kymco.

Elena Casasayas, copropietària d’SB Racing juntament amb Santi Bermúdez, explica que “tant Yamaha com Kawasaki són dues marques japoneses punteres”, amb uns segments de mercat diferenciats: mentre que Kawasaki està especialitzada en motos de gran cilindrada, amb un ventall d’opcions molt gran per carretera, Yamaha dona opcions a tota mena d’usuaris i cilindrades: des del ciclomotor fins a les motos de grans dimensions, passant per la utilitària urbana, enduro, trial, etc.

Una i altra marques tenen funcionaments molt diferents: mentre que Kawasaki només disposa de quinze serveis oficials reconeguts a tot l’Estat, però qualsevol altre taller pot vendre motos d’aquesta firma, Yamaha disposa d’un ventall més ampli de tallers oficials, però al Penedès l’únic que en pot vendre és SB Racing. Al mateix espai de venda s’ofereix a la clientela tots els complements i accessoris de la moto, tant d’equipament de l’aparell com del pilot i de l’acompanyant, i s’ofereix assessorament en finançament, assegurança, manteniment, pneumàtics, etc. Altres característiques del taller són el fet de disposar de la maquinària de diagnosi exclusiva de les dues marques; l’agilitat en el servei de reparacions; el fet de comptar amb personal mecànic molt qualificat; i, finalment, les espaioses instal·lacions que té al polígon Domenys I, que permeten acollir moltes motos al taller i guardar-les totes a cobert. A més a més, el client rep al taller SB Racing un tracte personalitzat, sense filtres entre pilot i mecànic, de manera que el tracte és molt més proper i directe.

6. “El 95% d’accidents es produeixen pel factor humà: distracció, velocitat, alcohol”

Juli Gendrau (foto: ACN – MiquelCodolar).

Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit

L’objectiu principal del Servei Català de Trànsit és donar informació viària i acabar amb els accidents mortals a les carreteres catalanes?

El nostre objectiu principal és la regulació del trànsit; quan posem mesures especials, els penells de gestió de carreteres. També la reducció de la sinistralitat, amb diferents potes: la sancionadora, que és la menys amable, la formativa i les campanyes de sensibilització. També fem formació per a professors d’autoescola, recuperació de punts; i recolzament al món local, a les policies locals en alcoholímetres, velocímetres, etc.

El vostre èxit haurà estat l’any que es tanqui sense cap accident mortal.

Hi ha una directiva europea d’objectiu zero l’any 2050. Un primer objectiu el 2020 és reduir un 50% la mortalitat en relació al 2010, i estem lluny d’acomplir-lo. Estem en el 30%, 171 víctimes mortals en carretera l’any passat. Però l’any 2000 en van ser 622.

Què ha de passar perquè es produeixi una reducció dràstica de la sinistralitat?

Fan falta moltes coses. La reducció forta va ser cap al 2008-2009, perquè es van fer unes inversions en infraestructures importants, es van fer millores de l’asfalt, del traçat dels revolts, allà on es van posar radars va baixar la sinistralitat un 60% i es va deixar de parlar de punts negres, que són els llocs on hi ha una alta concentració de morts i ferits greus, on hi ha molts xocs frontals…

Aleshores, si es posessin més radars, la mortalitat hauria de baixar.

Des que va baixar de 600 a 200 (ara hi ha un cert estancament), tenim un mort aquí, un altre allà, i s’ha de fer un treball quirúrgic. Un radar pot reduir el nombre d’accidents en un lloc en tres, quatre, cinc morts, però enfront els 171 és un número molt petit. Falten més mesures.

Quines?

El proper salt qualitatiu serà en les ajudes a l’automoció. Avui el 90-95% d’accidents es produeixen pel factor humà: distracció, velocitat, alcoholèmies. Les ajudes a la conducció seran obligatòries en els vehicles nous el 2021. Canvis de carril, la caixa negra, que no funcioni si dones positiu, lectors de senyalització, frenada d’emergència en cas d’un creuament, distracció per treure la mirada del volant… Mesures enfocades a reduir la sinistralitat pel factor humà.

Tothom sap que no pot fer servir el mòbil mentre condueix, però…

Un dels objectius dels Mossos és mirar les distraccions. I han trobat casos surrealistes, com un conductor de camió afaitant-se o una senyora alletant una criatura. Les infraccions, encara que no són populars, acaben sent efectives.

És, si més no, paradoxal, que sent les distraccions per l’ús del mòbil una causa important de molts accidents, els vehicles cada vegada tinguin més incorporada la tecnologia que et convida a mirar la pantalleta.

Jo puc manipular el navegador, però s’ha de fer abans de conduir. Puc posar el mode “conduir”, que et permet utilitzar el mòbil per ajudar a la conducció, però no per contestar missatges o per llegir un watsapp, que pot esperar.

Com ens podem assimilar Catalunya a països com Suècia, els Països Baixos i el Regne Unit, que són els que tenen uns índexs de mortalitat en carretera més baixos?

El Servei Català de Trànsit compartim les actuacions que es fan en diferents països. Però per exemple a Suècia, és un fet cultural que no utilitzen tant el vehicle. Nosaltres el fem servir més pel transport diari; ells tenen més cultura del transport públic… que nosaltres no tenim.

Quin és el perfil de la persona que té un accident de trànsit?

No hi ha un estereotip. Però sí que podem dir que la majoria de sancions són per excés de velocitat; que una quarta part dels accidents amb víctimes són per distraccions; que augmenta la presència de l’alcohol i les drogues en els accidents de trànsit; que creix el col·lectiu de majors de 65 anys que pateixen accidents; i que contràriament, els joves no són els majoritaris, perquè són gent que de petits han tingut una formació viària i en tenir el carnet de conduir, s’ha notat.

I els majors de 65 anys?

Pel factor demogràfic, de majors de 65 anys cada cop n’hi ha més; abans, pocs conduïen, i ara, per sort, per aquest envelliment actiu, condueixen bé. Però les capacitats cognitives han disminuït. Hi pot haver un accident lleu, que pot ser greu o amb víctima mortal per aquesta fragilitat física. O no. En aquest sentit, les ajudes a la conducció han d’ajudar i hem de tenir en compte que aquesta franja d’edat ha crescut.

Els col·lectius més vulnerables, quins són?

Hem de protegir els col·lectius més fràgils, que són els motoristes, les bicicletes i els vianants. Ens preocupa que al 2019 hagin augmentat els accidents de motoristes, i des del 2010 no baixen. Preocupen els de les sortides del cap de setmana, però també els que utilitzen la moto pel dia a dia, per anar a treballar. Aquest any farem campanyes importants de prevenció d’accidents per als motoristes.

També hi ha patinets –sobretot elèctrics– que són un perill públic per al vianant.

Hi va haver un boom dels patinets, que ens va arribar sense adonar-nos-en. El Servei Català de Trànsit estem esperant la instrucció que ha aprovat recentment la Dirección General de Tráfico, que regula com ha de ser l’ús del patinet, i oferirem el món local una ordenança tipus per regular-ne l’ús a la ciutat. Aquesta potestat legislativa la tenen els ajuntaments, però nosaltres els oferirem aquesta ajuda tècnica.

7. Barcelona, a sis setmanes del veto al vehicle contaminant

foto: Aina Martí – ACN.

L’1 de gener va entrar en funcionament a Barcelona i municipis de la rodalia la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que hi prohibeix l’entrada dels vehicles més contaminants els dies feiners entre les 7 del matí i les 8 del vespre. Si bé aquesta prohibició és efectiva des de primers d’any, l’Àrea Metropolitana de Barcelona no començarà a sancionar fins a l’1 d’abril.

En concret, els cotxes que no poden circular per l’àrea de 95 km2 que comprèn tot el que queda dins les rondes de Barcelona (les rondes en queden excloses) són els que no disposen de cap etiqueta ambiental expedida per la Direcció General de Tráfico, és a dir, cotxes de motor gasoil matriculats abans de 2006; vehicles de benzina anteriors a l’any 2000; furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre del 1994; i motos matriculades abans del 2003, anteriors a l’Euro 2.

Durant el primer any de funcionament de la ZBE s’ha establert una moratòria sancionadora a les furgonetes, camions i autobusos que no disposin d’etiqueta ambiental, així com les persones que acreditin tenir uns ingressos inferiors a l’IMPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) més un 10%, i que necessitin el vehicle per treballar.

Per detectar els vehicles infractors, s’instal·laran 200 càmeres equipades amb tecnologia punta que registraran el moviment de tot el parc mòbil que circuli per la ciutat. Les càmeres tenen la capacitat de verificar totes les matrícules de la xarxa viària.

A partir de l’1 d’abril s’establirà un règim sancionador de 100 euros per a les infraccions lleus, 200 en el cas d’infraccions greus i 500 euros per a les molt greus. En cas que al cap de 90 minuts d’haver estat multat, un vehicle sancionat segueixi circulant per la ZBE, pot tornar a ser sancionat passat aquest temps. En cas de reincidència, les multes es podran incrementar en un 30%. En cas de cometre la infracció durant un episodi de contaminació, les multes seran d’entre 500 i 1.000 euros.

Deu dies d’excepció

Val a dir que, a sol·licitud de la persona interessada, es donaran als vehicles no autoritzats fins a un màxim de deu dies a l’any de permís per circular per la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Els vehicles que no compleixen els requisits de circulació a la ZBE, podran demanar aquests deu dies d’excepcionalitat mitjançant el web de la ZBE Rondes de Barcelona; cada autorització tindrà un cost de dos euros.

L’objectiu de la ZBE és evitar que 50.000 cotxes contaminants circulin per la capital catalana els dies i les hores de més congestió, de dilluns a divendres, per tal que hi millori la qualitat de l’aire a peu de carrer i, per tant, suposi un benefici per a la salut de les persones i el medi ambient. En el seu primer mes de funcionament –tot i que sense sancions– ja s’ha detectat unes reduccions del 3,6% del trànsit per l’interior de la ciutat, de l’1,9% als accessos i del 4,9% a les rondes, segons dades facilitades pel regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament barceloní, Eloi Badia. A més, en els darrers tres anys el percentatge de vehicles més contaminants –sense etiqueta– que circulen per Barcelona ha baixat del 20% al 8-10%; és a dir, de 2017 ençà s’ha reduït a la meitat, equivalents a uns 40.000 vehicles, que suposen una reducció del 19% de les emissions de CO2 (unes 685 tones).

8. KIA fa una aposta per l’electrificació dels seus models

Els temps actuals demanen canvis a l’automoció. Principalment, més respecte pel medi ambient. En aquest sentit, la marca KIA, amb concessionaris a Vilafranca i Vilanova, enguany traurà al mercat dos híbrids endollables (l’XCeed i el Ceed Tourer), que se sumaran al Niro, que comercialitza des de 2019.

Actualment ja hi ha al mercat un KIA XCeed amb motors gasolina o bé dièsel, però la novetat és la propera posada a la venda de l’XCeed híbrid endollable. Tindrà una autonomia inicial de fins a 60 quilòmetres amb l’electricitat subministrada, de manera que per als trajectes curts no requerirà cap altre combustible. Una vegada esgotada la bateria elèctrica, el vehicle passarà a funcionar automàticament amb el motor híbrid, és a dir, combinarà la combustió de la gasolina amb el motor elèctric autorrecarregable. El fet que sigui un hídrid endollable n’incrementarà el preu en uns 7.000 euros.

També enguany es presentarà el nou Ceed Tourer híbrid endollable; un “station wagon” que supleix els clàssics monovolums i que és ideal per a famílies, ja que és més espaiós a la part del darrere i l’espai del maleter es multiplica per dos.

Tant l’XCeed com el C Tourer endollables tindran l’etiqueta blava de zero emissions, amb la qual s’obté un descompte del 75% en el preu dels peatges portant el Teletac. D’altra banda, els dos models mantenen també les motoritzacions de gasolina i dièsel; en el cas dels de gasoil, amb un additiu per contaminar menys i consumir menys combustible. Per la seva part, el KIA Niro és al mercat amb tres models diferents: el 100% elèctric (de 204 cavalls i amb una autonomia de 455 quilòmetres), l’híbrid i l’híbrid endollable.

Dins de tota la gamma KIA (comercialitza fins a 17 models diferents, entre que quals l’e-Soul i l’Optima), també hi ha un SUV, l’Sportage, que és al mercat amb motor gasolina i també amb el sistema MILD híbrid. Es tracta d’un dièsel amb complement elèctric, la bateria elèctrica del qual s’activa en els moments en què més consumeix el vehicle (amb l’arrencada, amb les pujades). El seu consum és molt reduït i porta l’etiqueta verda i blava dels híbrids.

9. Montmeló dona la benvinguda a la temporada 2020 de Fórmula 1

Presentació dimecres del nou Alfa Romeo (foto: Circuit de Catalunya).

El Circuit de Catalunya va inaugurar dimecres la temporada 2020 de Fórmula 1 amb el primer dels sis dies que s’hi celebrarà els Formula 1 Pre-season Testing; unes jornades de preparació del campionat, en què els pilots comencen a fer els primers tombs oficials a un circuit per testejar les millores que els enginyers han introduït als seus monoplaces. És el sisè any consecutiu que els equips fan els seus primers entrenaments hivernals a Montmeló. Són entre dimecres i divendres d’aquesta setmana, i es repetiran de dimecres a divendres de la setmana que ve. Amb possibilitat de veure’ls en directe.

A banda de fer les primeres voltes al circuit, als Formula 1 Pre-season Testing també s’hi han desvelat algunes de les novetats de la temporada 2020 de la categoria reina de l’automobilisme, com la presentació mundial dels monoplaces Alfa Romeo i Haas. Un campionat que constarà de 22 grans premis (rècord absolut), amb inici el 15 de març a Austràlia i final el 29 de novembre a Abu Dhabi. El Gran Premi d’Espanya, a Montmeló, serà el 10 de maig. Les novetats de de l’any seran que Alemanya perd el seu Gran Premi (Hockenheim) i en el seu lloc n’hi ha dos de nous, Hanoi (el Vietnam) i Zandvoort (els Països Baixos).

L’escuderia Mercedes torna a ser la favorita per endur-se el campionat, després de sis victòries consecutives, cinc a càrrec del britànic Lewis Hamilton (vencedor els últims tres anys) i una amb l’alemany Nico Rosberg al volant. Si repetís primera posició, seria la primera vegada que una escuderia guanya set campionats de Fórmula 1 seguits; el rècord ara són sis, amb empat de Mercedes i Ferrari.

Ja en la primera jornada del banc de proves de dimecres, l’escuderia germànica va copar les primeres posicions, amb Hamilton com a únic pilot que va baixar dels 1:17 (la seva volta ràpida va ser d’1:16.976) i el seu company i subcampió de 2019 Valtteri Bottas fent segon amb 1:17.313. Entre els dos van sumar 132 voltes. El mexicà Sergio Pérez (Racing Point) va sorprendre en quedar a tan sols 62 mil·lèsimes de l’italià. Després el va seguir l’holandès Max Verstappen, tercer al Campionat de 2019 i un dels aspirants a desbancar Mercedes, al voltant del seu Red Bull. Per darrere hi van quedar el rus Daniil Kvyat (Alpha Tauri, fins l’any passat Toro Rosso) i el madrileny Carlos Sainz (McLaren). Els Ferrari, amb Sebastian Vettel i Charles Leclerc al volant, encara no han mostrat les seves cartes, però com cada principi d’any són els que parteixen des d’una posició més avantatjada per disputar el campionat a Mercedes.

Altres actuacions destacades de la primera jornada de proves prèvia al mundial van ser les de Renault, amb l’australià Daniel Ricciardo (7è) i amb un Esteban Ocon (8è) que recupera plaça a la Fórmula 1; els Williams de George Russell (9è) i Nicholas Lafiti (12è); i la 13a posició de Robert Kubica amb Alfa Romeo.

10. Radars a les carreteres penedesenques

A les carreteres del Penedès Garraf hi ha un total de nou punts de carretera amb control de velocitat de vehicles mitjançant radar. Són localitzacions fixes, però no per això estan totes sempre actives. A més a més, hi ha un radar de tram entre Vilanova i Sant Pere de Ribes, que calcula la velocitat mitjana entre dos punts de tots els vehicles que hi circulen, amb un sistema de càmeres amb reconeixement de matrícula a l’inici i al final. Finalment, hi ha nou altres ubicacions en carreteres del Penedès on el Servei Català de Trànsit situa de tant el tant radars mòbils. Pot ser en qualsevol punt quilomètric de l’eix diagonal i/o de l’N-340, a la carretera de Valls, a l’autopista AP-2 a l’alçada de la Bisbal i també tant a la carretera comarcal com a l’autopista que discorren paral·leles al litoral en tot el tram Baix Penedès-Garraf.

FER UN COMENTARI