Take it easy…

0
477

Amb el curs acabat d’encetar són milers els infants i adults que han començat també a estudiar anglès. Molts ho fan a l’escola i molts altres també en acadèmies d’idiomes i escoles oficials. És per això que dediquem el Tema de la Setmana a l’anglès, un idioma universal que a casa nostra, malgrat començar-se a estudiar des de ben petits, continua sense assolir un nivell de coneixement gaire alt.

De fet, segons l’informe sobre competència en llengua anglesa elaborat per EF Proficency English l’any 2020, l’Estat espanyol ocupa el lloc 34 del món en coneixement de l’anglès; està a la franja del coneixement moderat, igual que altres països com Malàisia, Itàlia, Bielorrússia o Cuba, i és a la cua dels països de la Unió Europea (encapçalen el rànquing els Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Noruega, Àustria, Portugal, Alemanya i Bèlgica). Què falla? Per què ens costa tant aprendre anglès, si el comencem a estudiar de ben petits? Com es poden millorar les competències en aquesta llengua?

1. A la cua

ISTOCK

Si fem cas dels informes del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), a l’Estat espanyol la formació en idiomes està entre les primeres prioritats. De fet, en termes acadèmics se situa després de les matemàtiques. La població diu ser conscient que dominar l’anglès és important a l’hora de trobar feina o emprendre el seu propi negoci. Ara bé, la majoria (un 60%) reconeix que no el parla, l’escriu o el llegeix. Hi ha, per tant, una bretxa important entre expectativa i realitat.

A casa nostra l’anglès es comença a estudiar, en la majoria dels casos, a l’edat de preescolar, és a dir, a partir dels 3 anys, i no es deixa fins acabar l’educació secundària obligatòria. A Suècia, en canvi, la canalla comença a estudiar-lo entre els set i els deu anys. Què ho fa que aquest país escandinau sigui el quart en millor coneixement del món?

Els experts coincideixen a indicar que la clau per a un bon nivell d’anglès és la immersió. Aquí es dediquen dues o tres hores setmanals a l’anglès, mentre que a Suècia l’estudi d’aquesta llengua és considerat, juntament amb les matemàtiques i el suec, una de les tres assignatures troncals durant tota l’educació. A banda d’aquesta diferència d’hores lectives, segons els experts el més important és el nivell d’immersió lingüística. I aquí ja intervé el factor social i cultural. Només cal fixar-se en les emissions de programes televisius i programes en versió original en un país i un altre per adonar-se que a casa nostra encara queda un llarg camí per recórrer per arribar a una immersió lingüística en anglès significativa.

2. Mil maneres d’aprendre’n

ISTOCK

Aprendre una llengua estrangera no és senzill ni ràpid. Si durant l’etapa escolar s’hi dediquen poques hores, es fa gairebé imprescindible complementar aquesta formació en una acadèmia d’idiomes. Per tant, els factors motivació, recursos, esforç i constància són importants.

Les acadèmies empren mètodes ben diversos per ensenyar anglès. Totes, però, coincideixen que no hi ha cap mètode màgic que ens permeti dominar la llengua en quatre dies i que cal dedicació i perseverança i, un cop fora de classe, intentar viure l’anglès amb naturalitat, procurant fer una immersió. I la manera més fàcil de fer-ho és consumint productes audiovisuals en versió original.

3. Els números

ISTOCK

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), tres anys enrere uns 2.170 milers de persones a Catalunya tenien un coneixement de l’anglès escrit, llegit, oral i el podia parlar. Però això engloba només els nascuts del 2003 en amunt: en total, només el 34% dels majors de 15 anys considera que pot escriure, llegir, entendre i parlar anglès. El que més costa és escriure’l: només un 36% de la població catalana major dels 15 anys té algun coneixement de l’anglès escrit, mentre que quasi un 46% assegura que, quan l’escolta, el pot entendre.

I és que, si bé podem mirar sèries i pel·lícules en versió original (subtitulada o no), i utilitzar aplicacions de llengües que ens poden donar un cop de mà quan viatgem a un altre país amb les cosetes més bàsiques (vigileu amb els accents, que us podeu endur algun ensurt), la majoria de nosaltres no sabria per on començar si hagués d’escriure una carta de recomanació, actualitzar-se el currículum en anglès, o fer un essay per a públic internacional sobre la situació política del procés.

Per tenir un nivell d’anglès que ens permeti utilitzar-lo cada dia, treballar en anglès i fer-lo servir per comunicar-nos amb naturalitat, el millor és estudiar-lo a consciència, des de les aules més completes i especialitzades. Els centres i escoles d’idiomes serveixen per oferir un aprofundiment dels coneixements i un acompanyament personalitzat segons els nivells i objectius de cadascú. En aquests espais podrem ajustar l’aprenentatge a les nostres necessitats, mantenir els àmbits que portem bé i potenciar i reforçar aquells sectors que costen més o estan més desentrenats, com sol ser l’anglès escrit i l’ús correcte de la seva gramàtica.

4. 8 motius per aprendre anglès

ISTOCK

Aprendre un nou idioma té molts beneficis per a la ment i per al nostre dia a dia, però aprendre’n un de tan universal com l’anglès ens pot obrir totes les portes i finestres que ens facin falta. Actualment, el xinès mandarí ha pres molt de terreny i cada cop hi ha més gent que el parla i l’estudia, però l’anglès continua sent la llengua oficial de les comunicacions internacionals de tot el planeta, de manera que és una llengua necessària en la quotidianitat de moltes persones. Però, per quins motius aprendre idiomes és tan important? Quins beneficis n’obtenim? Aquí us en deixem 8, però n’hi ha molts més!

1- Utilitzar el nou llenguatge per comunicar-nos amb més persones que abans, ampliant el nostre cercle de coneguts i amistats

2- Més i millors oportunitats laborals: cada vegada és més essencial dominar més d’una llengua al mercat laboral. Aprendre una llengua nova, especialment si es tracta d’una llengua tan parlada com l’anglès, ens permetrà buscar feina a molts espais diferents i ens facilitarà un accés més qualitatiu en les ofertes de feina.

3- Més flexibilitat mental: aprendre una nova llengua fa treballar el nostre cervell, fent que sigui més àgil i aportant-li noves dreceres per explorar, i també hi genera nous impulsos elèctrics.

4- Facilitats en l’alfabetització digital: l’agilitat mental que ens aporta l’aprenentatge d’una llengua, i els coneixements de vocabulari que absorbim a partir de l’anglès, ens faran estar més al dia de les noves tecnologies i les expressions que dominen les xarxes socials, i també ens ajudarà a captar més ràpidament el funcionament de noves plataformes, aplicacions i vies comunicatives.

5- Allarga la fortalesa de les nostres capacitats cognitives: les persones multilingües poden reduir de 2 a 4 anys el deteriorament del funcionament del cervell per motius de demència relacionats amb l’edat.

6- Enriqueix les nostres experiències d’oci: amb l’anglès podrem viatjar més còmodament per tot el món i conèixer altres persones, cultures i països més profundament, i també ens permetrà ampliar el nostre ventall d’activitats perquè podrem participar en més projectes, cursos, sortides, visites…

7- Beneficis en l’àmbit acadèmic: amb l’anglès, i noves llengües, tindrem accés a noves oportunitats formatives, més material i documentació, i ens facilitarà estudiar a l’estranger o cursar graus en línia de centres educatius d’arreu del món.

8- Aprendre una llengua també pot contribuir al fet que, a la llarga, generem més confiança en nosaltres mateixos i tinguem la ment més oberta: hi ha diversos estudis que han comprovat que les persones bilingües o multilingües tenen la capacitat de prendre decisions de manera més bona i ràpida. Què espereu?

5. Una llengua viva

ISTOCK

L’anglès és una llengua que ve de lluny. Com tantes altres, per la seva formació han calgut segles i segles de cocció lenta, a foc baix; i la mescla d’ingredients tan diversos com el llatí o les tribus germàniques. I és que la història d’aquesta llengua, la més universal del moment, es remunta a molt enrere, probablement abans de la invasió de l’Imperi romà l’any 55 ane. Encara que es consideri una llengua germànica, l’anglès ha rebut la influència directa de llengües d’arreu, que s’hi han apropat i allunyat en una marea històrica.

Els romans van importar el llatí a la regió anglesa, i per això encara avui hi ha algunes paraules d’origen llatí que es mantenen, com science (ciència), butter (mantega), noon, pillow (coixí), street (carrer), wine (vi) o animal. En l’anglès actual, el llatí hi té una influència que arriba quasi al 30% del total, herència dels qui van ocupar el territori abans, i després, que s’hi establissin les tribus saxones, els angles, els frisis i els juts. A més, i ja cap al sisè i setè segle de la nostra era, els missioners cristians van aportar al vocabulari de la llengua anglesa en construcció mots relacionats amb la religió que pretenien estendre, alguns d’origen grec: pope (papa), nun (monja), priest (capellà), school (escola), minister, altar, candle (espelma)… De fet, aquests monjos i missioners van tenir un paper rellevant en la formació de l’anglès, perquè encara que sobretot escrivien en llatí, a vegades traduïen textos a l’anglès antic i podien agafar un mot germànic, com bletsian (sacrificar) i resignificar-lo segons el que més els convenia: bless, beneir. I si no trobaven paraules que encaixessin, prenien paraules directament del llatí, com biscop/bischop (bisbe). La inclusió de paraules d’origen llatí en l’anglès continuà fins al segle XVIII, i fins més endavant en àmbits de vocabulari més tècnic.

Entre aquestes aportacions llatines, però, l’anglès antic es va formar amb les tribus germàniques que van arribar al territori al segle V provinents de la zona que queda compresa al nord d’Alemanya i Dinamarca, i també amb l’arribada dels víkings de Suècia, Noruega i Dinamarca a partir del segle VIII. I és que Anglaterra no respira: el 1066 torna a ser envaïda, aquesta vegada pels normands, bretons i francs que provenien de la França actual i que van imposar-se com a grup dominant. Aquests nouvinguts van fer aportacions essencials pel que es coneix com a anglès mitjà, que va resistir fins a finals del segle XV, quan ja es va començar a imposar l’anglès que prenia el dialecte londinenc com a referència i que es va estendre gràcies a la impremta (conegut com a estàndard de la Cancelleria). La conquesta normanda del segle XI va deixar algunes paraules que avui encara s’utilitzen, com algunes relacionades als animals de granja i la carn: mutton, beef, pork…

Després d’aquestes invasions i conquestes, l’anglès antic i mitjà van evolucionar cap al precedent de l’anglès modern, el que es relaciona amb el Renaixement i, conseqüentment, amb les obres de Shakespeare i els seus contemporanis. A partir del segle XV, aquest anglès es reforça amb l’entrada a la revolució industrial i la necessitat de noves paraules, i amb les aportacions dels països i zones que l’Imperi britànic ocupa: les conquestes i conflictes armats de l’Imperi en territoris asiàtics i americans acaben de perfilar la llengua. Tot i així, és una llengua viva i, com a tal, en constant creixement i evolució: l’anglès està lluny de la seva extinció i ja fa anys que s’alça com la llengua més útil i necessària del planeta.

FER UN COMENTARI