Tancant una trilogia amb encert

0
107

Raimon Portell i Rifà (Barcelona, 1963), periodista, professor i novel·lista de llarga trajectòria, amb Una balada del mar del Nord (Editorial Edebé, 2022) tanca la magnífica i premiada trilogia La llum d’Artús, formada pels volums Camins de nit, Camins d’aigua i Camins d’hivern (Barcanova, 2017-2019). I ho fa amb un conjunt de quaranta-una proses poètiques breus (les més llargues ocupen cinc pàgines i les més curtes, mitja), que es corresponen amb els capítols de l’obra. Uns capítols que ens van presentant fragments de les històries anteriors que havien quedat penjades o només apuntades a la trilogia: el casament d’en Corsó, comte de Tolosa, amb la Marion; en Conrad, el patró del Calipso; la Fenna i la Bet, que havien trobat la Rut a la platja; en Iazu i el seu violí, amb el qual triomfa arreu; etc. Però, sobretot, ens hi resol la història d’en Marc l’Anxova, el jove desaparegut des dels fets del camp de concentració, que tothom donava per mort, excepció feta de la Rut, que el busca pertot arreu. Com que ha perdut la memòria, en Marc s’ha convertit en un personatge nou, l’Stil, de qui, sense saber que és en Marc, però sospitant-ho si hem llegit la trilogia, anem seguint el vagareig per ports i vaixells, buscant no sap ben bé què, fins que finalment es trobarà amb la Rut, protagonista de les novel·les anteriors.

Estilísticament l’obra és molt reeixida. Ho és en primer lloc per la prosa, gairebé poètica, que podríem relacionar, no amb els haikus, com apunta la propaganda de l’editorial, sinó amb un altre gènere també japonès, el haibun, que Matsuo Bashô ja va consolidar al segle XVII i que consta d’un text breu en prosa seguit d’un haiku. Però també ho és per la presentació dels capítols, totalment desordenats, recurs que em sembla molt encertat, ja que en part reflecteixen el garbuix mental del protagonista, l’Stil / Marc l’Anxova. Només ens hi han sobrat, en un text i una edició tan acurats, un castellanisme involuntari (seca per eixuta –p. 20 i 21–) i un ús gairebé exclusiu de solament en comptes de només, tant en els diàlegs, que els afeixuga, com en el text del narrador.

Una obra breu, rica, elaborada, que els lectors de la trilogia agrairan, però que els qui no la coneguin podran llegir perfectament com una peça independent i amb valor per ella mateixa.

FER UN COMENTARI