Sant Sadurní té tres moments marcats en vermell en el seu calendari anual: el primer, per Corpus, el de la Festa dels Barris; el segon, a principis de setembre, per Fires i Festes, amb la Festa de la Fil·loxera com a moment culminant; i el tercer, a principis d’octubre, el Cavatast. Són les tres dates en què els carrers de la capital del cava més s’omplen de gent. Però si Barris i la Fil·loxera són dues festes introspectives, que no tanquen la porta a ningú però que, sobretot, són pensades per als sadurninencs i sadurninenques, en canvi el Cavatast és una festa en què el percentatge de visitants de fora es dispara exponencialment.

L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va tenir l’encert d’inventar-se aquell llunyà 1997 un esdeveniment que no es podia fer enlloc més. Una fira que vol ser un mostrari del producte més característic de Sant Sadurní i que fa conegut el municipi arreu de Catalunya i més enllà: el cava. Seran ja 23 anys, amb la d’aquest proper cap de setmana, i la fira continua amb una vitalitat encomiable, com demostren les principals xifres de la passada edició: 32.000 visitants (en un municipi d’encara no 13.000 habitants), 41.200 degustacions de cava, 22.300 degustacions gastronòmiques i un impacte econòmic global de 3,4 milions d’euros.

Les enquestes realitzades permeten afirmar que tres de cada quatre persones que acudeix al Cavatast són de fora de Sant Sadurní: la meitat són de Barcelona, el 26% és públic local, el 10% prové d’altres municipis de l’Alt Penedès, el 10% d’altres províncies i el 4% restant, d’altres països. I el grau de fidelització és alt, del 68%.

4. En un horari ampli

La fira, a la tarda (foto: Giny Comunicació).

El Cavatast l’inaugurarà avui divendres a les 6 de la tarda la consellera d’Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà. Serà en un acte al Centre d’Interpretació del Cava-Fassina, que precedirà a l’obertura de la fira, que serà a partir de les 7, i fins a les 11 de la nit. Dissabte obrirà ininterrompudament durant dotze hores, d’11 del matí a 11 del vespre, i diumenge ho farà d’11 a 9.

Un dels fets que es repeteixen pel Cavatast cada any són les aglomeracions. Realment, l’aspecte de la fira a les hores punta, quan és plena a vessar de gent, fa patxoca, però alhora suposa una certa incomoditat. Per tal d’evitar cues, o de fer-les menys llargues, enguany l’organització ofereix la venda anticipada de tiquets de cava i de degustacions, ja sigui trucant al telèfon 93 891 31 88 o bé mitjançant el correu electrònic turisme@santsadurni.cat. A més, el tiquet de la beguda i del menjar seran enguany el mateix, amb la qual cosa es facilita la logística: el tast de cava i gastronomia (quatre tiquets) tindrà un preu de sis euros; i la copa oficial Riedel, cinc euros en cas de compra (i tres en cas de lloguer).

3. Descans i chill out

Una altra novetat que també ajudarà a fer més agradable l’estada, i que en part és possible gràcies al fet que enguany hi haurà deu estands menys que l’any passat, és la creació de diferents zones de repòs i consum al costat dels restaurants, amb botes de vi per deixar-hi la copa i música chill out. Aquestes àrees seran exclusives per a les persones que consumeixin productes del Cavatast. Els qui no, tindran al parc de la rambla una zona habilitada de taules.

Seran 26, en total, les caves amb estand a la rambla Generalitat, totes inscrites al registre del Consell Regulador del Cava. I és que segons l’organització, els cellers que enguany han sortit de la DO Cava i que han passat a formar part de la marca col·lectiva Corpinnat, almenys enguany no hi han volgut ser presents, per bé que l’Ajuntament els ho ha ofert i espera que a partir de l’any que ve s’hi reincorporin. Al capdavall, el Cavatast és una fira de vins escumosos, portin l’etiqueta que portin.

2. Gastronomia per maridar

foto: Bernat Almirall.

Com a complement de les caves, bon menjar. Hi haurà una àmplia oferta gastronòmica a càrrec de vuit empreses sadurninenques, cadascuna amb el seu estand: seran fleques, restaurants, xarcuteria i xocolateria.

A més a més, per primera vegada l’Ajuntament instal·la un punt lila al mig de la zona del Cavatast, on es poden adreçar les persones que pateixin algun tipus d’agressió sexista (o si volen informació sobre el tema, assessorament, etc.).

Així mateix, per facilitar l’accés al Cavatast amb transport públic, hi haurà com cada any un servei de bus llançadora que farà el recorregut continu des de l’estació de trens fins a la plaça del Pont Romà i tornada, tant dissabte com diumenge en l’horari de la fira.

Entre les activitats complementàries al Cavatast hi ha, com a novetat, un scape room a la Fassina de Can Guineu, titulat “El millor cava del món”, amb tres sessions de vespre, el dissabte; també un tast de la Festa de la Fil·loxera i petit correfoc pel centre de la vila, dissabte a la tarda; diversos tastos i maridatges; el concert de Dalton Bang, dissabte a la nit a la plaça de l’Ajuntament; un concert maridatge musical de Roger Mas, divendres a la nit; la vintena mostra d’artesans a la part alta de la rambla, amb una cinquantena de parades; una desfilada de moda diumenge a la tarda a la plaça de la Vila, organitzada per l’associació de comerciants Som Sant Sadurní; i la sisena mostra de botigues al carrer, amb una quinzena de comerços, a tocar de la fira, entre altres.

La Confraria del Cava, un cop deixada enrere la coronació de la Reina del Cava, està en procés de repensar-se com a entitat i per al Cavatast només hi té programat un acte: la presentació, dissabte, del cartell anunciador del quarantè aniversari de la Confraria, fet per un pintor; el programa d’actes; i un audiovisual commemoratiu de l’efemèride.

1. Parlar de bona relació qualitat/preu és mala imatge per al cava

Ramon Giró, cavista i vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ramon Giró, cavista sadurninenc, propietari del celler Jaume Giró i Giró, membre de l’Institut del Cava i, des del mes de maig, vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona

Va ser una sorpresa, guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona amb la candidatura Eines de País i ser-hi elegit vocal?

Sabíem que sortiríem, però no amb tanta majoria. Ens ho va fer pensar la mobilització que hi va haver, entre petites i mitjanes empreses, autònoms, fins i tot microempreses.

Quin és el vostre objectiu, a la Cambra?

Treballar pel benestar i pel creixement de tot l’empresariat, tenint en compte que la majoria d’empreses són pimes, autònoms, botiguers.

La imatge que transmet la Cambra és la d’un grup d’empresaris que fan estudis econòmics i cursos de formació.

Quan desapareix la quota cameral obligatòria, es busca finançament amb el lloguer d’instal·lacions i fent cursos de formació, que sempre havien estat d’alta categoria; eren com màsters d’economia. Nosaltres hi volem donar un valor afegit més: la implicació de l’empresariat en les decisions que poden afectar el país en general; una comunicació entre cambres d’arreu del món (n’hi ha 12.000) per ajudar a internacionalitzar-se les empreses; fer de mitjancers en empreses per sortir a l’estranger; podem donar certificacions de qualitat d’un producte que vulgui sortir a l’estranger.

Ho focalitzeu molt en la internacionalització, quan la majoria d’empreses són petites i no exporten.

També volem establir contacte amb els ajuntaments i intercedir si hi ha problemes amb el comerç; influir en el Departament de Comerç per ajudar a definir uns horaris comercials a Catalunya; tenir les associacions de comerciants dins les nostres delegacions comarcals; participar en l’ordenació del territori… Fins ara les cambres havien quedat quasi com una eina de formació i poca cosa més. Volem donar-hi una altra funció.

Com a cavista, com has vist el conflicte pel preu del raïm d’aquesta verema?

És un fet molt negatiu que una empresa es posicioni per sota del preu de cost i fer d’escandall del quilo de raïm. Negatiu per als que elaborem un producte de prestigi i negatiu per a tot el sector. Quins arguments tindrem per apujar el preu?

Si la Xampanya, o fins i tot la regió on es fa el prosecco, poden pagar preus alts pel raïm i ser competitius, per què el cava no?

Cal no oblidar que les grans empreses han estat punta de llança per obrir portes i entrar a mercats de tot arreu. El problema és haver volgut entrar-hi de forma fàcil. Haver lluitat amb un producte de preu baix t’obre moltes portes, però també limita la bona imatge del producte. Parlar de bona relació qualitat/preu és una mala imatge. I qui ho pateix al final és el pagès, que té un producte que ha de col·locar sí o sí, i que depèn del sector cooperatiu i elaborador. Si volem que els viticultors joves tinguin un futur aquí –i també la població en general, perquè també donem feina a restaurants, botigues, etc.–, és molt important que es puguin guanyar la vida.

El pla estratègic del cava que s’està redactant és un intent de blanqueig de la imatge que té el cava?

Cal una identificació i una segmentació; és una necessitat del sector que ve de lluny. El primer pas va ser quan es van definir els Gran Reserva. El segon, amb els Caves de Paratge. I la segmentació i zonificació són el tercer i és urgent, no podem esperar eternament.

Altres DO més compactes no necessiten aquestes diferenciacions internes.

Aquí hi va haver el gran error el 1991 d’integrar altres zones, que distorsionen la idea de producte associat a un territori, i això crea malestar. A més, la DO Cava depèn de Madrid, pel fet de ser supraautonòmica. I hem entrat en una dinàmica de discussió, que hi és des de sempre. Hem passat de fer vi ranci, destil·lats, després érem una fàbrica de xampany, ara cava. És un sector molt dinàmic que contínuament busquem la manera de donar una sortida a un producte que surt de la terra, i de prestigiar-lo. No podem quedar-nos quiets esperant que se solucioni sol.

Raventós i Blanc, Clàssic Penedès, Corpinnat, Institut del Cava/Pimecava… És evident que encara que sigui un únic sector, els interessos són divergents.

La marxa dels cellers de Corpinnat ha generat tensions perquè ha donat la sensació que uns eren qualitat i els altres no. I no va per aquí, la cosa. Jo penso que l’ideal seria que el cava tingués una identificació territorial amb la zona i que s’hi poguessin integrar uns i altres. Sense el pla estratègic, difícilment canviarà res; amb el pla estratègic, obrim una porta per començar-ne a parlar.

El Cavatast, quin paper creus que ha de jugar en el sector?

Hem de portar aquí cellers de cava de tot arreu. No ha de ser una fira del poble, sinó una fira de prestigi on el cava es presenti a tot el món, amb una perspectiva més àmplia i una projecció molt més gran. No ha de ser només un lloc per venir a tastar vins, sinó que hi ha d’haver espais de diàleg, de debat, exposició, de trobada de prescriptors de tot el món, cal afegir més serveis, més actes. No pot ser que només hi hagi el 10% de tots els cellers. Ha de ser un punt de promoció del cava, de bona imatge.

El cava té bona imatge?

A veure si ens traiem de sobre aquesta autoflagel·lació dels catalans. Ens hem de donar valor, autoestimar-nos, creure que estem fent coses bones, que les aprecien de fora. No ens castiguem contínuament. Els petits treballem per tenir productes prestigiats, els grans obren portes. Treballem junts.

FER UN COMENTARI