Soc part d’un projecte gestat fa cinc anys, d’uns tallers de teatre per possibilitar que persones nouvingudes al nostre país aprenguessin millor la llengua i, abans que res, que en fessin un ús pedagògic, inclusiu i motivador: l’idioma usat en l’espai escènic, i l’espai escènic al servei de l’assumpció lliure de la nostra cultura.
Des d’octubre del 2024, i prèvia autorització del grup que ja existia i del mateix CNL, condueixo i dirigeixo un grup que enguany començà amb nou persones i ara n’hi ha catorze. De sis nacionalitats diferents, però sempre en català, que és el que compta més.
Per mi és un orgull i, sobretot, un caramel –en el meu cas sense sucre, per prescripció medica–, i ho és per la seva fortalesa com a grup, que els va fer suportar la pandèmia i quedar sense direcció el 2024: el seu és un compromís que va fer que busquessin algú que els dirigís. Ho van fer sols, empesos pel desig de continuar en escena, practicar el català, fer millors coses.
I aquí entro jo, per donar-los suport, motivar i ensenyar algunes de les tècniques que he après a Tàrrega, a L’Aula de Teatre de Lleida i en cursos d’interpretació i d’improvisació a la més prestigiosa escola de teatre de Barcelona, El Timbal.
Hem creat dinàmiques noves, he escrit una obra adaptada al grup i als seus objectius; els he llençat pels camins de la improvisació, del còmic, de l’absurd i la crítica, i han avançat i molt: al nivell de molts grups que conec.
Ara estan, estem, preparant aquesta obra i volem que ens escoltin, que no quedi aquesta feina només per a quatre coneguts. Actualment, entre voluntaris per la llengua i aprenentes –totes dones–, tirem endavant una idea per a la qual voldríem el suport que l’afer i la feina de l’equip mereixen.
La situació de la llengua a casa nostra ho demanda, però encara que tinguéssim una normalitat sobirana, l’esforç d’ells és fabulós, i necessita un aplaudiment. Gent del Penedès, us hi esperem.
@Albert Claramont
Artista i escriptor
