Cambres fosques (reflexions sobre el mal), publicat a l’Editorial Trípode, és una reflexió sobre el mal i com el mal forma part de les nostres vides, estructurada a partir d’una sèrie d’assaigs sobre el tema que s’intercalen amb unes proses que en algun moment s’acosten a l’autobiografia, o a experiències que li han explicat a l’autora de primera mà.
Des del punt de vista més assagístic, la presència del mal s’il·lustra en el món de la mitologia clàssica, amb personatges com la Hidra, la Gorgona, les Erínies, o bé Cronos menjant-se els seus fills. El periple mític ens porta a cultures com la hindú, amb la deessa Advaita, que defensa la reconciliació de les paradoxes. Vet aquí el conflicte! O no.
En aquest testimoniatge és inevitable que l’autora passegi pel món de l’art, i així quadres de les pintures negres de Goya, o el Jardí de les delícies de H. Bosch, o imatges del Barroc, amb temes com la mort, el pas del temps, les calaveres, les riqueses efímeres, siguin les il·lustracions de la seva reflexió sobre el mal.
Sap que el concepte del mal sovint va lligat a la religió, ja que la religió des de finals del XIX, amb Feuerbach i Marx, ha estat considerada l’opi del poble. Però no podem negar que totes les religions, i les monoteistes més, volen vèncer el mal. La Bíblia presenta un niu de situacions d’aquest tipus (Adam i Eva, Caïm i Abel, la revolta dels àngels caiguts…) L’autora ens demana una nova lectura dels mites amb una mirada del segle XXI. Defensa que no és la religió que ens esclavitza si no la nostra societat, que a hores d’ara camina cap a un tecnofeudalisme anorreador. La dona ha estat portadora del mal en molts relats religiosos, però sovint ha estat i és insultada, violada i humiliada pels poders actuals.
La Teresa, com Tolstoi, es val de la narrativa i de l’assaig per reflexionar sobre fets i situacions ben obscures del mal, i també sobre el sofriment que causa, en aquest punt hi ha un dels eixos de l’obra.
La presència del mal en la literatura obre nous camins d’anàlisi en observar escriptors com Goethe, Dostoievski, Baudelaire, Dant, Rodoreda… Aquest pelegrinatge, fet des de la reflexió i de la ficció, no deixa de ser una provocació al lector per enfrontar-lo al mal, per alliberar-se’n i seguir els camins del bé. Ens mostra, per ajudar-nos a canviar, que el mal existeix i que forma part de l’ésser humà, des dels mites, les religions, l’art, i la literatura. Només cal que enfilem el camí de la lucidesa.
