Un humorista cunitenc denuncia dalt d’un tren l’abandonament del sector cultural

0
509

La cultura és segura? La cultura, és essencial? Preguntes retòriques, o no, depèn de qui les formuli i qui les respongui, i que venen a tomb per les contradiccions dels missatges polítics que s’estan donant durant les darreres setmanes al voltant a la pandèmia, i les mesures que s’implanten per combatre’n la propagació.

Guillem Estadella, còmic cunitenc, amb set anys de carrera dalt dels escenaris, en solitari o amb altres humoristes, va veure de cop suspesa l’estrena del seu espectacle “Quin pollastre”, prevista pel 12 de novembre a la Sala Barts de Barcelona, a rel del tancament de sales d’espectacles. Un monòleg preparat des del mes de novembre de l’any passat; que, per tant, res tenia a veure amb la covid-19, però que hi va com anell al dit.

Per a l’artista, l’anul·lació per part de la Generalitat de totes les funcions previstes “demostra l’abandonament del sector cultural per part de les institucions”. I la seva manera de reaccionar-hi ha estat amb una acció reivindicativa, dimecres al matí, que finalment no va poder dur a terme, però que ja ha tingut l’efecte mediàtic esperat: mostrar el contrassentit que suposa tancar els teatres per qüestions de seguretat, per evitar aglomeracions i, en canvi, permetre que cada dia els trens i els metros s’omplin fins a ser impossible mantenir les distàncies de seguretat.

L’acció consistia en fe la preestrena de “Quim pollastre” dalt del tren, en el trajecte entre Cunit i Barcelona, després d’haver pagat el bitllet: “demostrarem que dalt d’un tren s’hi pot actuar i al teatre no”. Però Renfe li ho va impedir. Ho havia fet públic prèviament i a l’estació ja hi tenia dos membres de seguretat contractats per la companyia ferroviària i tres persones més de Renfe, que li van advertir que no ho permetrien; per raons de seguretat, per la covid, perquè no es pot parlar dins del tren i per evitar aglomeracions. I que si no si avenia de grat, avisarien els Mossos d’Esquadra. Estadella va dir que no volia complicacions i que tan bon punt li diguessin que prou, s’aturaria. I efectivament, el còmic va pujar al segon pis del darrer vagó, on no hi havia ningú més que periodistes, i abans fins i tot que comencés a canviar-se amb el mono de pollastre, ja li van dir que parés. Va baixar a la següent estació, Cubelles, i de tornada cap a casa.

Per cert, “Quin pollastre” tracta sobre un còmic que, com que no es pot guanyar la vida, decideix obrir una rostisseria. Un espectacle premonitori i que parla, en definitiva, de la precarietat del sector, que les mesures anticovid fan més evident encara.

FER UN COMENTARI