El nostre hospital, que no és pas el de Vilafranca, que no existeix, sinó l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (HCAP), que està a Vilafranca del Penedès, passa per un mal moment. En això sembla que quasi tothom, treballadors i usuaris, hi està d’acord. En el que no estem tots d’acord és en les causes i, en conseqüència, en les propostes de millora.
No deixa de sorprendre que aquells partits que fins fa poc han estat en llocs de responsabilitat del país i, per tant, gestionant el finançament de l’HCAP i del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf (CSAPG), o en la direcció d’aquest, com ERC i Junts, ara s’esquincin les vestidures, però quan han tingut responsabilitats tot eren flors i violes.
Carregar totes les culpes del funcionament deficitari de l’HCAP a la creació del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf o a l’actual direcció no ens ajuda a cercar solucions, perquè aquestes no són les úniques, ni potser, les principals causes.
Les causes, a parer meu, són més estructurals i cal atacar-les directament, si el que pretenem fer és millorar el nostre hospital. Una d’elles és l’infrafinançament, tant de l’HCAP, com del CSAPG, que fa anys que dura i en el qual tenen responsabilitats tots els partits que han governat la Generalitat de Catalunya. És molt fàcil criticar quan no s’està al govern, i molt més difícil arreglar-ho quan hi ets.
L’altra causa estructural és l’organització del sistema sanitari català mixt publicoprivat, és a dir, el sistema sanitari pujolista de què som hereus, agreujat per les dràstiques retallades a la sanitat pública del conseller de Junts Boi Ruiz i per les polítiques anticatalanes de l’OAC Daniel de Alfonso: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”.
Tot plegat fa que als hospitals de comarques hi hagi un dèficit permanent de professionals que no arreglarem, ans al contrari, amb la sortida del CSAPG. El que necessitem és una xarxa sanitària pública potent i això passa, en primer lloc, per finançar-la adequadament atenent al principi d’equitat territorial assistencial.
Afrontar de veritat els reptes que té el nostre hospital requereix una mirada llarga i un consens en el qual convergeixin els treballadors i els usuaris, a més dels ajuntaments i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i, per descomptat, els grups polítics, els sindicats i les entitats.
La sanitat pública és prou important perquè tots plegats ens oblidem dels interessos partidistes o sectorials i fem un esforç per presentar-nos units davant les institucions que, de veritat, poden revertir la situació, especialment el govern de la Generalitat de Catalunya.
