En record a Llorenç Giménez

0
131

Narrador, escriptor, mestre. Persona excepcional. En Llorenç ha mort. Ha batallat contra un càncer que finalment se l’ha endut, tot i que la darrera vegada que el vaig veure, la batalla dels somriures i el bon humor no havia pogut guanyar-l’hi. Era una actitud vital en ell, això: el bon humor, escoltar, riure… El vaig conèixer fa anys en una trobada de narradors dels Països Catalans que es va celebrar a Torredembarra. N’havia sentit parlar, d’ell, i va ser un plaer conèixer-lo i retrobar-lo després, de tant en tant, en trobades nacionals de narradors o al festival EVA, on va venir a narrar en alguna de les primeres edicions tal com també hauria d’haver vingut enguany, tant al Penedès com al Priorat, si l’agreujament de la malaltia no l’hi hagués impedit. En Carles Cano, amic i narrador valencià com ell, ha fet una piulada molt bonica per acomiadar en Llorenç: “…segur que es colarà en el paradís contant-li algun acudit irreverent a Sant Pere, però ací baix el món serà una mica més trist i gris sense la seua bonhomia, l’humor i el seu somriure omnipresent”.

És, era, ben bé això, en Llorenç, una excel·lent persona i un mag de les paraules, de la reivindicació de la tradició oral i del valencià. De les emocions i dels continguts. Recordo fa anys que em va explicar que durant una època va tenir poca feina a València perquè si no s’hi “contava” en castellà, no hi havia feina per fer-ho en valencià. Tossudament alçat, com dirien les noves fórmules orals. Ja no el podrem tenir al festival, no el retrobarem aquí o allà on ens reunim els narradors o a casa d’en Carles a gaudir-hi d’una bona paella. Però seguirà estant present personalment i professional per molts de nosaltres. Haver-lo conegut i tingut com a referent serà seguir-lo portant al cor i als escenaris.

Jordina Biosca, directora de l’EVA

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI