Una gran herència

0
215

Els meus estimats pares ens van deixar a la meva germana María Esther i un servidor una gran herència: el llegat d’ensenyar-nos a privar-nos de les coses. Sembla una idea simple, fins i tot superficial, però guarda un tresor ocult.

Ens van ensenyar amb aquest amor de pare i mare a apreciar la feina ben feta, ens van ensenyar el valor de les persones, independentment de la seva cultura, raça, religió o tendència sexual; ens van ensenyar a apreciar la música en totes les seves versions, ens van ensenyar els termes respecte, empatia i humilitat; ens van ensenyar l’acció del voluntariat i de l’esforç; ens van ensenyar a perdonar, a formar-nos i a ser senzills; ens van ensenyar a escoltar i apreciar la natura i sentir el cant dels ocells, del grill o de la cigala. Resumint: ens van ensenyar urbanitat, civisme i amor.

El deure i el dret també formen part d’aquest llegat familiar, unit a la responsabilitat d’afrontar sense excuses els nostres actes davant la societat. Privar-nos de les coses voluntàriament ens fa més lliures, no devem res a canvi i no hem de preocupar-nos pel que diran.

Hermann Hessen, en el seu llibre Siddhartha, escrivia: “manco de tot voluntàriament, per això no estic en la pobresa”. Una gran herència és el llegat de privar-se voluntàriament d’alguna cosa, enfortint el nostre jo interior, i fent del que és simple una virtut.

Gràcies, pares, sempre presents.

Ramón Caba Robletto

Vilobí del Penedès

FER UN COMENTARI